La crítica de Monegal: El servei militar d’una jove que no ha complert els 18

Tot i que falten encara més de sis mesos perquè sigui allistada als exèrcits, van enviar càmeres a la porta de l’Acadèmia Militar de Saragossa. Deia Sonsoles Ónega des del plató: «A mi això m’emociona com a dona. Quan una fa un pas així, ¡el fem totes!». Una especialista va assegurar que el millor moment serà quan ingressi al barco escola ‘Juan Sebastián Elcano’, perquè es dona per segur que li assignaran la llitera número 35, que és on va dormir el seu pare quan era guardamarina principesc.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

Al marge d’aquesta emoció televisiva que desbordava aquell plató, es va plantejar de sobte una qüestió que té el seu interès: Elionor és l’única jove espanyola que té el seu futur escrit a la Constitució, ‘ergo’ no té llibertat d’elecció. Mentre la resta de noies i nois poden elegir el seu futur, ella no pot, perquè l’hi han escrit prèviament, advertien amb devoció a la taula. Home, els joves d’avui, en un gran percentatge almenys, la possibilitat que tenen d’elegir el seu futur és relativa. Podríem dir que fins i tot il·lusòria. Si troben feina, serà en el que puguin més que en el que vulguin. Però la reflexió sobre la princesa és certa. El determinisme, tot i que en aquest cas sigui regi i suportable, la condiciona. 

Mentre que al plató de la Sonsoles regnava l’entusiasme, en un altre lloc d’aquest imperi (‘El intermedio’, La Sexta) el soldat Dani Mateo i la ministra de la guerra Margarita Robles (interpretada per Cristina Gallego) afinaven l’arribada de la princesa als exèrcits. Deien que quan sigui a la caserna, no la despertaran a tocs de corneta: posaran a la megafonia una cançó del grup Taburete. I que li col·locaran un moble bar al camarot del barco escola per si la visiten el seu cosí Froilán i el seu avi Joan Carles I. ¡Ah! L’humor és una gran cosa. Però jo, que ja soc vell, quan veig Elionor en els noticiaris de la tele ni m’emociono ni em peto de riure. No em subjuga que sigui princesa, ni filla de rei, ni de bon tros per tenir l’avi emèrit que té. Només veig una noia que el vent institucional maneja i que ni tan sols ha complert els 18.