Rafa Castaño: «No deixava de pensar en Orestes i l’injust que seria per a ell»

Dijous es va emportar el pot més gran de la història del programa d’Antena 3 ‘Pasapalabra’: ni més ni menys que 2.272.000 euros, que es diu aviat. No obstant, semblava que no ho disfrutava. I és que el sevillà Rafa Castaño, de 32 anys, pensava que guanyar, malgrat que va lluitar per això durant 197 programes i en 13 ocasions es va quedar a una resposta de completar el Rosco, podria ser injust per al seu company. Perquè Orestes Barbero, després de concursar en 360 entregues, es quedava sense el merescudíssim triomf. Ja reposat, aquest periodista de formació i soci d’una llibreria només pensa a invertir bé els seus diners.

Poc abans de l’emissió del seu triomf vam veure a ‘El hormiguero’ Roberto Leal, presentador de ‘Pasapalabra’, amb el cor partit. Guanyés qui guanyés, ho sentiria per l’altre. Però a vostè tampoc el vam veure disfrutar a l’aconseguir-ho. ¿Pensava en Orestes?

Sí, sens dubte. Després m’he vist la cara i és que em passava tota l’estona pel cap Orestes , perquè sabíem que seria un dels dos el que se l’emportés i l’altre no, i que podia ser injust per a ell, amb la qual cosa no podia estar del tot content. I, per respecte, no podria ser gaire efusiu en la meva celebració, perquè sé que per a ell no podia ser un plat de gaire bon gust. 

El que faria mal també a Orestes és, després de 360 programes, no tenir opció a intentar el Rosco.

Sí. És la primera persona que no va poder. Igual que soc jo la primera que el fa d’una tirada. Ha de ser molt ingrat, perquè, a més, tant ell com jo som competidors i volem concursar. Però aquestes són les regles, si un l’ha tret l’altre ja no pot. Per a ell va ser molt difícil.

Han fet un gran duo. Ell és més impulsiu; vostè, més estrateg. Li deia el Cristiano Ronaldo.

Sí, perquè no em rendeixo i soc molt competitiu. Jo he sigut més obsessiu i he confiat molt en les meves possibilitats. No m’he ensorrat en cap moment. Perquè si ho fas, et tires pedres contra tu mateix. També considero que ell ha sigut un geni. Si jo soc un Ronaldo ell ha sigut un Mozart, perquè tenia una intuïció increïble per dir paraules. Crec que era la persona millor preparada i més ben capacitada per guanyar el pot i sempre he cregut que és el millor concursant que hi ha hagut per guanyar ‘Pasapalabra’.

Ha sigut un duo excel·lent: dues personalitats diferents que han congeniat i no han parat de competir. ¿Creu que han fet un gran programa?

Sí. Crec que part de l’èxit del duel han sigut personalitats diferents i alhora grans concursants. Perquè la cosa estava igualadíssima, i tot i que en el còmput global jo l’he guanyat en més programes, ell ha sigut bastant més impulsiu i ha llançat per la borda alguns programes que podria haver guanyat. La igualtat era absoluta i això ha sigut la clau que ho veiés tanta gent. Ningú sabia qui se l’emportaria. 

¿Un rival de tant nivell ha augmentat la seva motivació per preparar-se?

Sí. No em permetia relaxar-me. Perquè jo veia que Orestes no deixava d’estudiar. És cert que ell tènia altres coses en la seva vida: anar a classe, fer els seus exàmens... Tenia una càrrega mental que jo no tenia. Però sabia que ell portava més temps que jo, tenia més feina prèvia i jo m’ho havia de prendre molt seriosament, perquè considerava que era la meva última bala.

Quan per fi va assumir el triomf, ¿en qui va pensar: en el seu pare tirant-se pels terres, com va dir que faria? 

La veritat és que no deixava de pensar en Orestes i l’injust que seria per a ell. I després, en com seria la meva vida a partir de llavors, que per fi ho havia aconseguit. No concretava res, perquè aquestes coses no s’assimilen en el moment. Però em semblava increïble aquesta sensació. Havia pensat en moltes ocasions com seria, però no acabes d’assumir-ho del tot fins que passa.

Havia quedat 13 vegades a una pregunta de completar el Rosco. Orestes, 15. Però se’l veia molt tranquil quan no fallava ni una. ¿Visualitzava el triomf?

Veníem d’unes setmanes en què la dificultat no era absolutament rebuscada i moltes vegades els dos ens havíem quedat a una resposta. I també hi influeix que venia molt ben estudiat i tenia molts segons. Es van combinar els dos factors perquè m’ho prengués amb tranqulidad i concentració. De fet, es va veure que a la C, que era «claustre», una paraula normal, em vaig prendre el meu temps i no vaig voler anar com un boig. Si bé és cert que moltes, fins i tot les d’enciclopèdia o de diccionari, són definicions o conceptes que tens molt ben estudiats i no necessites pensar-hi. Tot i així, no volia tirar-me a la piscina sense saber si era buida o no. 

Fins ara era soci d’una llibreria. ¿Amb tanta pasta ha pensat a comprar-la?

Continuo sent soci. De moment no puc comprar res, perquè no m’han ingressat res: ho faran d’aquí a uns mesos. Però, sobretot vull viure la vida amb tranquil·litat i invertir-ho bé. És una oportunitat meravellosa per, si vull treballar, sigui del que jo vull i com vull. I si no, intentaré viure de la renda, i continuar aprenent. S’obren tantes opcions que ara mateix el que vull és estar tranquil. I quan passi una miqueta aquesta gran onada, pensar amb el cap i no amb el cor el que vull fer.

Vostè és periodista de formació.

He treballat poc com a tal. Només al gabinet de premsa de l’Ajuntament de Sevilla durant un parell d’anys. I he estat treballant de llibreter a la llibreria de la qual soc soci, Caótica, que ha patit bastant amb la covid. Em considero més concursant que una altra cosa.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

¿Creu important ser un referent per als joves com algú que estudia per aconseguir alguna cosa? En temps de frivolitat, ¿és aquest un bon missatge?

Crec que el missatge ha de ser: has d’estar content amb el teu esforç, perquè no depèn tot de tu. I després la vida és molt més complexa que ‘Pasapalabra’, a la vida et pots esforçar i no aconseguir-ho, i hi ha gent amb molta sort que no s’ho mereix i ho aconsegueix. Si et fa il·lusió i ho visualitzes, posa-t’hi: res et garanteix que t’ho hagis d’emportar, però sí que guanyes paperetes.