¿Quines són les similituds i diferències entre ‘OT’ i ‘Eufòria’?

Tots dos programes són ‘talents’ musicals en els quals competeixen diversos concursants que han passat per un càsting previ. El programa comença amb algun més que cau ja a la primera gala. Cada setmana es preparen, amb l’ajuda dels professors o ‘coaches’, una cançó d’un artista conegut que els ha assignat el programa a la qual donen el seu propi estil i que poden interpretar en solitari o en duo (o trio, en cas d’‘OT’). En tots dos, al començar la gala interpreten un tema conjunt i tenen una cançó a tall d’himne. I s’emeten en rigorós directe (tot i que en la primera edició d’‘Eufòria’ els primers programes van ser gravats). No obstant, mentre que a ‘OT’ hi va haver pocs temes en català, a ‘Eufòria’ es combina aquesta llengua amb el castellà i l’anglès.

‘Eufòria’ ha potenciat molt que els participants del concurs exerceixin com a cor, amb la qual cosa han de donar el màxim també quan facin de segona veu en l’actuació d’un company. A ‘OT’ no era així: al principi sí que hi havia actuacions conjuntes de diversos concursants (però no com a cor, sinó com a duos o trios) i a mesura que avançava el programa i quedaven menys competidors, les actuacions eren individuals.

En tots dos casos hi ha una expulsió setmanal. A ‘OT’, el jurat proposava quatre concursants per ser expulsats. Els professors de l’Acadèmia tenien la capacitat de salvar-ne un i els seus companys, un altre, i hi havia un favorit setmanal, que era intocable. Els dos candidats que quedaven per abandonar el xou s’enfrontaven la següent setmana a la decisió del públic. A ‘Eufòria’, els que menys convencen se’ls col·loca a la zona de perill. Poden ser més de quatre, ja que el VAR musical (l’examen atent) pot dictaminar que no han estat a l’altura com a segones veus. Els poden salvar els membres de jurat o els ‘coaches’ o el públic.

A ‘Eufòria’ hi ha una segona oportunitat en forma de repesca d’un concursant que havia sigut expulsat, una cosa que a ‘OT’ només es va utilitzar en la primera edició, la del 2001, que va recuperar Álex Casademunt. Aquesta recuperació d’un concursant segons la votació del públic va propiciar a ‘Eufòria’ que l’Edu passés de dir adeu al programa a quedar com a finalista.

Un dels elements distintius d’‘OT’ era l’aïllament al qual estaven sotmesos els concursants, que entraven a l’Acadèmia. No podien utilitzar mòbils ni accedir a notícies de l’exterior. Puntualment se’ls facilitava algun contacte amb familiars. I ‘veien el món’ en les firmes de discos. Tot i que en alguna edició anaven a casa per Nadal i en la del 2020 la pandèmia els va obligar a confinar-se amb els seus per després tornar. Així mateix, l’exhibició d’aquesta conviviencia –-es podia seguir durant tot el dia per internet i el més destacat es mostrava a la gala-– era part del seu èxit. A ‘Eufòria’, en canvi, els participants no estan sotmesos a aquest aïllament tan estricte, tot i que en la segona temporada, a diferència de la primera, assajaran en un espai, l’Estudi Eufòria, i s’inclouran més imatges de fora de la gala i de com es relacionen.

En els dos programes els participants assisteixen a sessions amb experts en diferents matèries per preparar la seva actuació. A ‘OT’ hi havia classes d’interpretació, veu, gimnàstica, relacions amb els mitjans, composició... A la gala setmanal sempre s’emetien imatges de les classes. A ‘Eufòria’ també hi ha classes amb professors, aquí denominats ‘coaches’, tot i que són més específiques: d’interpretació, coreografia i veu. No obstant, les imatges de les classes no tenen tant protagonisme a les gales dels divendres.

‘OT’ ha tingut diversos presentadors (Carlos Lozano, Jesús Vázquez, Pilar Rubio i Roberto Leal), però mai van coincidir. És a dir, només hi havia un presentador en cada edició. En les dues temporades d’‘Eufòria’ han exercit com a mestres de cerimònies el duo format per Marta Torné i Miki Núñez (curiosament, un ‘extriunfito’ que fins i tot va arribar a Eurovisió). Quant al jurat, en els dos ‘talents’ hi ha tres o quatre membres. Pel d’‘OT’ van passar molts professionals del món de la música, tot i que és especialment recordat Risto Mejide per la seva duresa en els comentaris. A ‘Eufòria’ són tres membres, que jutgen amb menys duresa i més empatia els concursants.

En les primeres edicions d’‘OT’ el premi del guanyador, a més d’un contracte discogràfic (en la primera temporada també el van aconseguir molts finalistes) era ser el representant espanyol a Eurovisió. Al canviar a Telecinco, es va perdre aquesta recompensa, però quan va tornar a TVE el 2017 es va crear un programa especial en el qual competien concursants de l’edició: Amaia i Alfred van ser els elegits el 2018 i el 2019, MIki Núñez. La cosa va tornar a canviar a ‘OT 2020’, ja que la candidatura no es decidia entre ‘triunfitos’. A ‘Eufòria’, per la seva banda, el premi de la guanyadora de la primera edició, Mariona Escoda, va ser un contracte discogràfic i interpretar la cançó de l’estiu de TV-3 i Catalunya Ràdio amb Miki Núñez.

En tots dos programes, com en altres ‘talents’ i concursos, vota el públic: el del plató i el de casa, mitjançant l’aplicació del programa, tot i que en els primers programes d’‘Eufòria’, al ser gravats, només es votava des del plató. L’aplicació per votar des de casa era de pagament en el cas d’‘OT’, mentre que a ‘Eufòria’ es realitza per la web de TV-3 i és gratuïta.

Tots dos ‘talents’ es coronen amb un concert en viu en què tots els concursants tornen a oferir les seves actuacions més carismàtiques i interpreten la cançó que els serveix d’himne. A ‘OT’ es va arribar a fer gira per Espanya. Els dos d’‘Eufòria’ només es van celebrar a Barcelona.