La crítica de Monegal: Quan TVE viatjava amb nosaltres, i disfrutàvem

Quan l’arxiu s’utilitza amb intel·ligència i punteria, és tan demolidor com magnífic. Visionar ara, el 2023, aquells ‘sketchs’ del ‘Viaje con nosotros’, per a l’audiència ha sigut una ‘injecció’. Per als vells, un record que teníem adormit, per als joves, un descobriment sorprenentment lúcid. Aquell moment de Santiago Carrillo amb perruca. Aquell Felipe González nan, i Gurruchaga, disfressat de Victoria Prego, dient-li al veure’l tan reduït: «President, és obvi que ¡el poder desgasta molt!». Aquella seqüència d’Els Joglars de Boadella, traient un Pujol amb les butxaques plenes de bitllets sota la benedicció de la Moreneta montserratina, que resulta que esclafia a parlar la Verge i era la veu de la negreta ‘Mammy’, la criada d’Escarlata O’Hara a ‘Allò que el vent s’endugué’...

Notícies relacionades

¿Per què miren al monitor?

Entre les tres i les quatre

¡Ahh! Veure-ho ara tot bolcat de nou en l’actual TVE ha resultat superlatiu. Li van preguntar a Gurruchaga com va poder fer-se una tele tan trencadora, tan iconoclàstica, tan irreverent. Va contestar: «Per la sort de tenir a TVE una directora general que es deia Pilar Miró». Efectivament, el nom de Pilar Miró està sobrevolant molt en aquesta primera temporada de ‘Días de tele’. A aquesta directora la van destrossar pel seu afany de fer de TVE una tele oberta i lliure. Però mentre va estar en el càrrec, ho va fer. Recordava Gurruchaga que hi havia un compromís: «Només em va dir: no et fiquis amb el Rei ni amb les Forces Armades. Totes les altres coses, barra lliure. I sobretot amb aquesta capa d’histriònic bufó que tan sàviament sabia interpretar Gurruchaga per fluïditzar l’atreviment escènic que aconseguia.

«Un bon director de televisió protegeix els subordinats de baix i resisteix les pressions dels de dalt», deia Julia Otero recordant amb admiració la Miró. Aquest ‘Días de tele’, ensenyant-nos el que TVE s’atrevia a fer als anys 80, ha degut ser incòmode per als que la dirigeixen avui dia. El contrast és espantós. I trist.