Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Quan TVE viatjava amb nosaltres, i disfrutàvem
Sense cap referència explícita a la tele que es fa en l’actualitat, sense fer cap comparativa amb la deriva de l’actual TVE, Julia Otero ha convidat Javier Gurruchaga a ‘Días de tele’, ha tret imatges d’aquell ‘Viaje con nosotros’ de 1988, i la comparació entre la TVE de fa 30 anys, amb la d’avui dia, ha brollat de manera imparable, formidable, i terrible.
Quan l’arxiu s’utilitza amb intel·ligència i punteria, és tan demolidor com magnífic. Visionar ara, el 2023, aquells ‘sketchs’ del ‘Viaje con nosotros’, per a l’audiència ha sigut una ‘injecció’. Per als vells, un record que teníem adormit, per als joves, un descobriment sorprenentment lúcid. Aquell moment de Santiago Carrillo amb perruca. Aquell Felipe González nan, i Gurruchaga, disfressat de Victoria Prego, dient-li al veure’l tan reduït: «President, és obvi que ¡el poder desgasta molt!». Aquella seqüència d’Els Joglars de Boadella, traient un Pujol amb les butxaques plenes de bitllets sota la benedicció de la Moreneta montserratina, que resulta que esclafia a parlar la Verge i era la veu de la negreta ‘Mammy’, la criada d’Escarlata O’Hara a ‘Allò que el vent s’endugué’...
Notícies relacionades¡Ahh! Veure-ho ara tot bolcat de nou en l’actual TVE ha resultat superlatiu. Li van preguntar a Gurruchaga com va poder fer-se una tele tan trencadora, tan iconoclàstica, tan irreverent. Va contestar: «Per la sort de tenir a TVE una directora general que es deia Pilar Miró». Efectivament, el nom de Pilar Miró està sobrevolant molt en aquesta primera temporada de ‘Días de tele’. A aquesta directora la van destrossar pel seu afany de fer de TVE una tele oberta i lliure. Però mentre va estar en el càrrec, ho va fer. Recordava Gurruchaga que hi havia un compromís: «Només em va dir: no et fiquis amb el Rei ni amb les Forces Armades. Totes les altres coses, barra lliure. I sobretot amb aquesta capa d’histriònic bufó que tan sàviament sabia interpretar Gurruchaga per fluïditzar l’atreviment escènic que aconseguia.
«Un bon director de televisió protegeix els subordinats de baix i resisteix les pressions dels de dalt», deia Julia Otero recordant amb admiració la Miró. Aquest ‘Días de tele’, ensenyant-nos el que TVE s’atrevia a fer als anys 80, ha degut ser incòmode per als que la dirigeixen avui dia. El contrast és espantós. I trist.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034