Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Laporta i la ‘catalanitat’, Madí i el Roine, ¡ahh!

La crítica de Monegal: Laporta i la ‘catalanitat’, Madí i el Roine, ¡ahh!
2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

No ha passat inadvertida a les cadenes nacionals l’estratègia de Laporta d’envoltar-se en la ‘catalanitat’ per camuflar les seves responsabilitats. Josep Pedrerol a ‘Jugones’ (La Sexta) ho assenyalava a tota pantalla. És una imatge de gran patetisme conceptual.

Hauria d’estar penat amb presó que els líders de qualsevol estament o societat utilitzin ‘la catalanitat’ com a coartada. Ni Catalunya, ni els catalans, som la disfressa de ningú. Adverteix Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, en la seva ‘Newsletter’, que Laporta intenta imitar el que va fer Pujol durant tants anys. En efecte, Pujol treballava el victimisme amb rara habilitat. Quan l’investigaven a ell o a la seva ‘family’, era Espanya contra Catalunya, però quan viatjava a Madrid s’entenia bé amb Aznar i fins i tot amb l’amic del pupitre que llavors manava a Telefónica.

Notícies relacionades

Això de Laporta, al seu costat, és una matussera imitació, res més. Carrega contra el Madrid i alhora manté amb Florentino fraternals i fabuloses expectatives de negoci (Superlliga). En aquests casos de martingales monetàries el millor és el seguiment de la pasta. No només els pagaments a Negreira, també les ‘mordides’ i comissions que solen acompanyar-los. Com deia ahir a ‘Todo es mentira’ (Cuatro) Josep María Minguella, que ho sap tot del Barça: «Aquí van muntar una bicicleta i uns quants s’han dedicat a pedalar». 

MADÍ I EL ROINE .– No havíem comentat encara l’entrevista a David Madí a ‘Els matins’ (TV-3). Va explicar que han arxivat la causa contra ell perquè no han trobat res. Estic amb Madí. Pensar que trobaran alguna cosa contra qui va ser colossal cervell i estrateg de Mas és subestimar-lo. Però el millor va ser al final, quan va dir: «¡El problema de l’aigua a Catalunya s’arregla amb el transvasament del Roine!». ¡Ahh! Això del Roine ja no ho recordava. Això va començar a moure-ho el sector de negocis de Convergència als 90, i després en aquell pintoresc ‘think thank’ que manejava Prenafeta: la Fundació Catalunya Oberta. S’excitaven davant ‘business’ tan extraordinari. Aqüeducte faraònic des de França, cànon per cada litre transvasat... Una pasta gansa de veritat. Comissions bàrbares. Lamentablement el Roine és un riu amb un nivell de contaminació radioctiva i de metalls pesants que fins i tot hi ha trams amb rètols on hi posa ‘Prohibit pescar’. Però no siguem mesquins. Com a negoci pot ser apoteòsic. Ànim.