La crítica de Monegal: «A partir d’ara utilitzaré el penis per firmar quadros»

Évole va construir aquesta arrencada per enganxar-nos, però amb prou feines va aconseguir un 5,5% de quota de pantalla, el segon registre més baix dels quatre anys d’història del programa. Home, és possible que Nacho Vidal, com a fenomen fal·locràtic, hagi perdut interès general. El seu fort van ser els anys 90, fins al 2014, quan en el món del porno hi havia dos penis que regnaven de manera inqüestionable: el seu i el de Rocco Siffredi, italià. Últimament Nacho Vidal ha protagonitzat titulars per estar imputat en un cas de blanqueig de capitals amb màfies asiàtiques (operació Emperador), i el 2020 involucrat en la mort del fotògraf José Luis Abad en un ritual al·lucinogen amb verí de gripau de Sonora. Évole li va preguntar pel cas i ell, visiblement afectat, va assegurar que va ser una cosa inexplicable, accidental, i que havent realitzat més de 1.000 rituals mai abans havia passat una cosa semblant.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

El gruix de l’entrevista va ser una reflexió del mateix Vidal, en veu alta, sobre com ha degenerat el porno amb els anys. «Abans hi havia passió. Ara és mecànica. Ara no fan petons a les noies. Ni els mengen el cony. No hi ha connexió. Jo no feia postures, ¡creava situacions!». O sigui, el porno d’abans, segons ell, era art. Èvole el deixava parlar. Deia que ara ja és en una altra ona, que pot viure sense sexe amb tota tranquil·litat. És més, va afirmar que «cardar és per a pobres. Cansa».

¡Ah! Sembla que Nacho Vidal està ara immers en un estadi existencial interessant: qui va ser tremend encastador professional, ara ha entrat en un virtuós i cast recés. Potser s’ha inspirat en la vida de santa Pelàgia, que era actriu pornogràfica a Antioquia, pecadora total, però de sobte va veure la llum divina, es va recloure en una cova, i va morir santa i ermitana. Deia Nacho Vidal que a partir d’ara només utilitzarà el penis per firmar quadros: «Un quadro firmat amb la meva polla val 3.000 euros com a mínim en subhastes». ¡Ah! Virtuós final, i molt redemptor, per al seu fal·lus.