Eurovisió 2023: les deu cançons memorables de la dècada del 2010

El triomf de l’alegre Lena va significar la victòria d’Alemanya gairebé 30 anys després de la seva última vegada (1982). La moguda i enganxosa ‘Satelitte’ va guanyar a Oslo malgrat tenir una posada en escena molt bàsica i senzilla.

És, sens dubte, el tema més popular d’Eurovisió d’aquest segle. El tema interpretat per la sueca d’origen marroquí Loreen va arrasar al Melodifestivalen (festival suec on s’elegeix el representant per a Eurovisió) i, posteriorment, ho va fer a Bakú, a la gran final. No només va guanyar, sinó que ‘Euphoria’ es va apropiar de les pistes de ball de mitja Europa, i les seves notes fins i tot van ser tocades per la banda musical de la guàrdia del Palau Reial d’Estocolm durant l’exhibició que diàriament es fa als visitants i turistes.

De producció hispanosueca, aquesta balada interpretada per la sevillana Pastora Soler va ser una de les favorites en l’edició del 2012 celebrada a Bakú. La potència vocal de la intèrpret i el seu aplom a l’escenari van fer que el tema continuï sent recordat, malgrat que la cançó se situés finalment en la desena posició. 

Dies abans de celebrar-se la final a Mälmo, els mitjans de comunicació i les xarxes socials ja donaven com a guanyadora la proposta danesa. Així, ‘Only teardrops’, de la joveníssima Emmelie de Forest,va vèncer sense gaire sorpresa.

L’austríac Thomas Neuwirth va arribar a Eurovisió amb el seu àlter ego, Conchita Wrust. El personatge encarat per Neuwirth tenia un aspecte molt femení: vestit de gala en to daurat, cabells morenos, llargs i modelats, però sense desprendre’s de la seva espessa i perfectament retallada barba. ‘La dona barbuda’ (així la va anomenar part de l’opinió pública) va guanyar amb ‘Rise like a Phoenix’, amb la qual va compartir un missatge a favor de la llibertat, la tolerància i la diversitat sexual. «We are unstoppable» (‘som imparables’), va afirmar Conchita després de rebre el premi.

La factoria sueca es va disparar i va sumar en el seu palmarès la sisena victòria per a la història de Suècia al festival. Un atractiu Mans Zelmerlow va aconseguir vèncer amb ‘Hero’ i la seva cridanera posada en escena.

Un tema que per a res se cenyia als cànons de cançó comercial d’Eurovisió va aconseguir la victòria en la veu del portuguès Salvador Sobral. L’intèrpret va arribar a la seu del festival més tard que els seus companys a causa d’un delicat estat de salut (una cardiopatia congènita el tenia en espera d’un trasplantament de cor). La controvèrsia va arribar aquest any, quan declaracions del portuguès a un programa de la televisió sueca van desencadenar la polèmica: «Eurovisió va ser la meva prostitució». Sobral es referia al festival com un esdeveniment comercial i de baixa qualitat musical pel qual el seu potencial artístic es va veure rebaixat a l’haver de participar-hi.

L’artista Netta Barzilai va ser descoberta en un programa de televisió, al qual va sorprendre per utilitzar un ‘looper’ (aparell que serveix per reproduir pistes de so que es fan amb la veu i es poden repetir simultàniament a tall de ‘sampler’). La israeliana va arribar a la passada edició d’Eurovisió amb ‘Toy’ però sense ‘looper’ (la normativa de la UER impedeix utilitzar instruments en directe, considerant aquest tipus d’aparell com a tal). Tot i així, va arrasar i va donar la quarta victòria a Israel.

La intensitat i l’influx llatí de ‘Fuego’ va agradar molt en l’edició del 2018. Va començar en la penombra, però, al començar els assajos, ràpidament el tema d’Eleni es va posicionar com a favorita junt amb el de Netta. Finalment, ‘Fuego’ va aconseguir el segon lloc i la millor marca per a Xipre en tota la història del certamen.

Or a Sanremo i plata en l’edició d’Eurovisió d’aquell any. El cantautor milanès d’origen sard-egipci Alessandro Mahmoud (conegut professionalment com a Mahmood) va ser un dels grans favorits de la LXIV edició d’Eurovisió (just l’anterior a l’inici de la pandèmia per la covid-19) i va aconseguir una digna segona posició. El 2022, Mahmood va tornar a representar Itàlia, tot i que aquesta vegada ho va fer en companyia de Riccardo Fabbricone (Blanco) amb ‘Brividi’.