Els cinc missatges que deixa José María García en la seva sèrie

Al principi van ser amics i «tenien una relació molt fluida», segons la secretària de García. Fins i tot Pedro J. Ramírez assegura que Aznar li devia molt en la seva primera victòria electoral per la bona imatge que va donar d’ell. Però el periodista ataca l’expresident, que considera responsable de la seva sortida de la ràdio. Primer, perquè assegura que el polític del PP li va demanar «el cap» d’Antonio Herrero, un dels seus col·legues més íntims, mort el 1998. Ell s’hi va negar. I, després, per la seva manera d’entendre la llibertat d’expressió. «És un censor, a més de ser un desagraït i no tenir ni punyetera idea del que significa la llibertat de premsa», etziba ofès García.

El també expresident és un dels testimonis que apareixen a ‘Supergarcía’, però no se salva d’alguna ‘pulleta’ del periodista. És quan recorden com Rajoy, al convertir-se en ministre d’Administracions Públiques durant el govern d’Aznar, va ser fitxat per exercir de comentarista de la Vuelta per a García. «Coneixia el món del ciclisme i era molt bo a la ràdio», reconeix l’expresident, una cosa que corrobora el protagonista de la docusèrie. «La seva carrera hauria d’haver sigut de director esportiu. Almenys la seva carrera hauria durat més i no li haurien dit tantes vegades gandul», etziba sense immutar-se.

García encara es regira quan parla de l’exciclista i de com, segons ell, «feia el que li sortia de les pilotes». La seva picabaralla ve de quan Periquito Delgado va renunciar a córrer la Vuelta a Espanya per competir al Giro «perquè li havien donat més pasta». Però el que no li perdona García és que, fins i tot havent renunciat a la principal carrera ciclista espanyola, acceptés comentar-la per a la cadena SER. «Amb Perico mai m’he ficat. Només he dit que a la carretera és un campió. I, lamentablement, fora de la carretera, si fessin una carrera de tontos, també seria el campió», diu.

Qui hagi entrevistat alguna vegada García sap que, durant la xerrada, en més d’una ocasió sortirà l’expressió de l’«imperi del monopoli», que tant va utilitzar per atacar PRISA, grup empresarial propietari, entre molts altres actius, de la cadena SER. La baralla venia de lluny, molt abans de la cruenta guerra amb ‘El larguero’ de José Ramón de la Morena. Va ser quan el grup va comprar Antena 3 Radio, en què García treballava. «Jesús de Polanco, o Jesús del Gran Poder [com solia anomenar el periodista l’expresident de PRISA], va sortir-se amb la seva. La llibertat quedava malmesa», afirma. «Per neutralitzar García van haver de comprar Antena 3 Radio i després tancar-la», afegeix.

Tot i que avui dia García assegura que manté una bona relació amb José Ramón de la Morena, no es mossega la llengua al qualificar l’estil d’‘El larguero’ de folklòric. «No els hauria hagut de fer cas, però vaig voler entrar en la guerra», reconeix García, que sap que aquell ‘Vietnam en les ones’ que van protagonitzar durant els anys 90 va servir perquè tots dos guanyessin oients. «Em posaven a parir. Però no m’importa. Jo l’únic que sé, per les audiències, és que els que no em volien també m’escoltaven», solta.