Els enemics de José María García que atia en la seva docusèrie

El ‘Vietnam en las ondas’ que van protagonitzar els responsables d‘El larguero’, a la SER, i ‘Supergarcía’, a la COPE, va ser mític. Pot ser que García asseguri avui dia que la seva relació amb José Ramón de la Morena és bona i que es penedeix d’aquella guerra, però el cert és que es llançaven els insults com bales durant les seves batalles radiofòniques als anys 90. «A tots els pobles hi ha un llest, hi ha un tonto, hi ha un graciós, i a Brunete els ha sortit un vescomte bufó», qualificava el seu competidor García, mentre aquest tampoc es tallava: «Si a un periodista en aquest país li paguen 2.000 milions de pessetes, no li estan pagant, l’estan comprant». Van arribar a ficar la família pel mig, ja que un dels fills de García col·laborava en el programa del seu pare i es va convertir també en focus de les mofes dels detractors de ‘Butanito’ o ‘Superratón’, dos dels despectius malnoms amb què van batejar el famós periodista.

García va protagonitzar una croada contra el projecte de la ciutat esportiva del Reial Madrid de Florentino Pérez, president del club blanc. «És una cosa que voreja la delinqüència urbanística», va denunciar. Així que es va guanyar un poderós enemic. El periodista assegura en la docusèrie que van voler comprar el seu silenci. Va ser durant un sopar al qual el va convidar Florentino i al qual també va acudir un exdirectiu, Manuel García-Durán. «Va sortir el tema de l’antiga ciutat esportiva convertida en un sucosíssim negoci. I Durán em va preguntar: ‘¿Quant costa que deixis el tema?’».

Van començar sent amics i van acabar com el rosari de l’aurora. I això que García va ser clau perquè el que va ser alcalde de Marbella arribés a la presidència de l’Atlètic de Madrid, donant-li la idea de fitxar Futre per guanyar-se l’afició. El més curiós és que s’enviaven cartes entre ells per insultar-se. Gil li deia ‘enano’ i ‘butanito’, i ell contraatacava comparant-lo amb un goril·la. Per això el directiu de l’Atlètic li va enviar un ‘regalet’: un peluix de King Kong.

García es despatxa a gust amb l’expresident del Govern, tot i que també se sorprèn al veure la seva firma en la petició d’indult que el grup parlamentari popular va presentar per deslliurar-lo de la presó el 1990 (el periodista havia sigut condemnat a quatre mesos de presó per desacatament a les Corts d’Aragó). Aznar el responsabilitza d’haver pressionat l’exalcalde José María Álvarez del Manzano per aprovar el projecte de la nova ciutat esportiva del Madrid proposat per Florentino Pérez. «Li vaig dir a Aznar que era l’escàndol més gran de la democràcia. I ell em va respondre que calia ajudar el Madrid», comenta. Tampoc es mossega la llengua al criticar la seva manera d’entendre la llibertat d’expressió: «És un censor, a més de ser un desagraït i no tenir ni punyetera idea del que significa la llibertat de premsa».

Aficionat com és García als malnoms, no li’n podia faltar un per al que va ser president del grup PRISA, Jesús de Polanco, mort el 2007: Jesús del Gran Poder, amo de l’«imperi del monopoli» contra el qual sempre va batallar el periodista. El grup empresarial tenia, entre molts altres actius, la cadena SER, a la qual publicitaven ‘El largeuro’ i assolaven el seu principal rival: «Afortunadament, a la ràdio, el periodisme esportiu fanàtic, agressiu i desqualificador està donant pas a un altre de molt diferent, més amè i espectacular», deia l’anunci, amb una foto a l’estil de Hitler de García. Però el contenciós amb el grup empresarial venia de lluny, quan van adquirir l’emissora en la qual treballava el periodista. «Per neutralitzar-me van haver de comprar Antena 3 Radio i després tancar-la», denuncia García.