Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: ‘Yolanda, jo amb tu, a la fi del món’, o sigui, Sánchez va disfrutar molt

La crítica de Monegal: ‘Yolanda, jo amb tu, a la fi del món’, o sigui, Sánchez va disfrutar molt
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Va preguntar Cristina Pardo a Wyoming, a ‘Más vale tarde’ (La Sexta), quan estaven promocionant l’entrevista a Pedro Sánchez que s’emetria poc després a ‘El intermedio’: «¿Tens alguna pregunta de les que fan mal?». I Wyoming no va concretar i va tirar pilotes fora.

O sigui, que aquest era el dubte: atès que Wyoming va cursar la carrera de Medicina, especulàvem a casa si li faria a Pedro Sánchez un massatge o una sessió d’acupuntura clavant-li agulles. Home, és indiscutible que Sánchez visitava territori amic. Les primeres situacions van ser més d’entrevista clàssica política. Còmoda, cordial, sense pressionar-lo. Sánchez va desplegar els seus raonaments, que ja coneixíem. Però com a novetat interessant he anotat que va introduir fins per tres vegades el concepte ‘deshumanització’ referint-se al que intenta la dreta quan diu ‘cal acabar amb el sanchisme’. «¿Què pretenen? ¿Deshumanitzar-me?», es dolia.

Notícies relacionades

¡Ah! És bonic que Sánchez reclami la humanització del més alt càrrec polític d’un país. Entronca amb aquella expressió tan famosa d’Ortega y Gasset, quan exclamava, preocupat: «El tigre sempre és un tigre i no pot destigrar-se, però l’ésser humà viu en risc constant de deshumanitzar-se». Aquesta invocació a l’humanisme, venint d’un president de Govern, podia haver-nos ofert un recorregut interessantíssim. També podia haver donat un joc fèrtil i profund quan li van preguntar si continuarà sent secretari general del PSOE, si perd el dia 23, i ell va contestar: «¿Quina classe de competidor seria jo, si abans de saltar al camp només estigués pensant en el que serà de mi després del partit?». ¡Ah! Aquest to, aquesta vehemència, aquest èmfasi, poètic fins i tot, és Calderón de la Barca pur. Però som a la tele, i calia divertir-se. I, en efecte, van aconseguir divertir-lo.

Jo crec que quan més va disfrutar va ser quan va aparèixer Cristina Gallego disfressada de Yolanda Díaz i, agafant-lo per les galtes, amb molt carinyo, li va dir: «¡Pedriño! Després del 23J, ¿t’agradaria ser el meu vicepresident?». I un Sánchez solt, content, entrant en el joc, complagut, va respondre: «Yolanda, ¡jo amb tu, fins a la fi del món!». . ¡Ahh! Objectiu acomplert. Aquesta vegada Pedro Sánchez ha anat ‘a divertir-se’ a ‘El intermedio’. Veurem si quan vagi a ‘El hormiguero’ també ho aconsegueix.