Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: ‘Yolanda, jo amb tu, a la fi del món’, o sigui, Sánchez va disfrutar molt

Va preguntar Cristina Pardo a Wyoming, a ‘Más vale tarde’ (La Sexta), quan estaven promocionant l’entrevista a Pedro Sánchez que s’emetria poc després a ‘El intermedio’: «¿Tens alguna pregunta de les que fan mal?». I Wyoming no va concretar i va tirar pilotes fora.
O sigui, que aquest era el dubte: atès que Wyoming va cursar la carrera de Medicina, especulàvem a casa si li faria a Pedro Sánchez un massatge o una sessió d’acupuntura clavant-li agulles. Home, és indiscutible que Sánchez visitava territori amic. Les primeres situacions van ser més d’entrevista clàssica política. Còmoda, cordial, sense pressionar-lo. Sánchez va desplegar els seus raonaments, que ja coneixíem. Però com a novetat interessant he anotat que va introduir fins per tres vegades el concepte ‘deshumanització’ referint-se al que intenta la dreta quan diu ‘cal acabar amb el sanchisme’. «¿Què pretenen? ¿Deshumanitzar-me?», es dolia.
Notícies relacionades¡Ah! És bonic que Sánchez reclami la humanització del més alt càrrec polític d’un país. Entronca amb aquella expressió tan famosa d’Ortega y Gasset, quan exclamava, preocupat: «El tigre sempre és un tigre i no pot destigrar-se, però l’ésser humà viu en risc constant de deshumanitzar-se». Aquesta invocació a l’humanisme, venint d’un president de Govern, podia haver-nos ofert un recorregut interessantíssim. També podia haver donat un joc fèrtil i profund quan li van preguntar si continuarà sent secretari general del PSOE, si perd el dia 23, i ell va contestar: «¿Quina classe de competidor seria jo, si abans de saltar al camp només estigués pensant en el que serà de mi després del partit?». ¡Ah! Aquest to, aquesta vehemència, aquest èmfasi, poètic fins i tot, és Calderón de la Barca pur. Però som a la tele, i calia divertir-se. I, en efecte, van aconseguir divertir-lo.
Jo crec que quan més va disfrutar va ser quan va aparèixer Cristina Gallego disfressada de Yolanda Díaz i, agafant-lo per les galtes, amb molt carinyo, li va dir: «¡Pedriño! Després del 23J, ¿t’agradaria ser el meu vicepresident?». I un Sánchez solt, content, entrant en el joc, complagut, va respondre: «Yolanda, ¡jo amb tu, fins a la fi del món!». . ¡Ahh! Objectiu acomplert. Aquesta vegada Pedro Sánchez ha anat ‘a divertir-se’ a ‘El intermedio’. Veurem si quan vagi a ‘El hormiguero’ també ho aconsegueix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat