Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: 40 anys de ràdio al maleter d’un Seat 131

Deia Josep Cuní, muntat en un Seat Supermirafiori el 1430-131: «Conduint un cotxe de museu penso que potser jo també formo part del museu». Va ser un dels moments del documental que ha dedicat TV-3 als 40 anys de Catalunya Ràdio.
Meditable sornegueria, la de Cuní. Jo crec que el que li fa falta a aquesta emissora és un museu de cera que immortalitzi les seves figures. Amb la particular paradoxa que és una cera que segueix ben viva, molts triomfant en altres àmbits de la radiofonia. Cuní (avui a la SER) li recordava a Basté (avui a RAC1): «Teníem un principi molt clar: tot allò que es deia en castellà també es podia explicar en català». Efectivament. El tremend va venir anys després, quan l’explicació va deixar de ser explicació i va passar a ser la construcció d’un relat imaginatiu. Com va apuntar Toni Clapés (una altra figura que tampoc és ja en aquesta emissora): «Prefereixo dir ‘bueno’ (en lloc de ‘be’) perquè s’incorpori més gent. No com si fóssim una secta on som nosaltres i no entra ningú més».
Notícies relacionadesSegons el meu parer, l’arrencada del relat imaginari va assolir la seva esplendor quan Mònica Terribas va adaptar el crit de guerra almogàver (‘¡Desperta, ferro!’) i el va transformar en «¡Desperta, Catalunya!». La mateixa Terribas va comentar en aquest documental: «La clau és generar en la societat la necessitat d’estar informada». ¡Ah! Si tinguéssim ganes i temps, podríem analitzar el que és informació i el que ha sigut pura doctrina. S’ha pretès en aquest documental fusionar la glòria del passat amb la situació d’avui dia. Vista l’evolució de les audiències, el passat és una cimera que els actuals ‘xerpes’ de l’emissora miren des d’un altiplà bastant més baixet. M’ha agradat que en el repàs dels programes de més èxit hi hagi participat Manel Fuentes. Va haver d’abandonar l’emissora el 2013, amb sonora ‘trencadissa’, i no obstant els va dedicar paraules de carinyo. Hi haurien d’haver convidat també Carles Cuní, a qui van arrabassar el 1996 la seva mítica ‘Nit dels ignorants’. Es constata que si no entrem en detalls, tota festa d’aniversari és magnífica.
L’actual rumb d’aquesta emissora, en sintonia amb la seva empresa matriu CCMA, jo crec que l’han marcat bé la parella d’humoristes de trinxera Peyu i Jair Domínguez, quan deien: «Jo si tornés a néixer escolliria ser espanyol». Ànim. Més es va perdre a Cuba.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Automoció Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat
- EL PORTER RETALLA TERMINIS Ter Stegen s’incorpora al grup per acabar la temporada amb el Barça
- Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya
- Pressupostos prorrogats El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»
- Oportunitat de lideratge Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros