La crítica de Monegal: El tall del vestit de Jack l’Esbudellador

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: ‘Yolanda, jo amb tu, a la fi del món’, o sigui, Sánchez va disfrutar molt

La crítica de Monegal: 40 anys de ràdio al maleter d’un Seat 131

Més que l’excitació sentimental d’un grup davant l’última ranera d’un programa, el que és meditable és el soroll que han aconseguit provocar. Un dels rètols que apareixien en pantalla, ressaltat amb enorme devoció, va ser aquesta frase atribuïda a Paolo Vasile, el cap de Mediaset España durant més de 25 anys i que va ser ‘consigliere’ personal de l’amo Berlusconi. Deia l’eslògan: «En el futur, s’estudiarà ‘Sálvame’». O sigui, un intent de transcendentalitat. De fet el mateix Vasile no va esperar a aquell futur per elevar a categoria el ‘pastitx’ que fabricava cada tarda. Va crear una teranyina de ‘hooligans’ a les xarxes socials –es va ampliar després a alguns mitjans de comunicació més convencionals– segurament tots pensionats, que van començar a elaborar una literatura, una espècie de ‘corpus’ analític, amb la pretensió d’estudiar ‘Sálvame’ com si fos una fita en la història de la humanitat, similar al descobriment de la bombeta o de la llei de la palanca. Ara, davant l’últim programa, el patètic relat s’ha engrandit. Pura llibertat, li van treure la cotilla a la tele, bojos genials, creadors del ‘suspens’ televisiu, una fórmula absolutament original, una enorme pluralitat... Són alguns dels elogis que els estan dedicant. El que més s’enalteix sobretot és el que anomenen ‘el format’. És a dir, les postures, l’‘attrezzo’, la nevera, les entrevistes al vàter... ¡Ah! Això els torna bojos una barbaritat. Això és com si analitzant Jack l’Esbudellador el ressaltable, l’interessant, fos el tall del vestit que portava quan procedia a esquarterar el personal. En fi, que l’atenció sobre el tancament de ‘Salvame’ ha sigut extraordinari.

Aquesta setmana s’ha produït també un altre tancament (ho va explicar el ‘TN’ de TV-3), el de l’acreditada empresa de filatures Gütermann, de Santa Maria de Palautordera. Gairebé 70 persones, al carrer. No han merescut aquestes famílies una gran atenció al telehipòdrom estatal. ¿És demagògia el que faig? És el trist exercici de comparar el que el focus televisiu ressalta i el que els sembla de poca importància.