La crítica de Monegal: La curiosa ‘parella de la sort’ que TV3 ha aconseguit

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Davant Feijóo, ‘La Hora de Silvia’

La crítica de Monegal: «El procés em va provocar ràbia i vergonya»

Prèviament s’havia fet un sorteig secret a TV3 per conformar les parelles entre els polítics allà reunits. I a l’obrir el sobre, cada debatent es trobava la foto d’un altre debatent a qui li havia de fer preguntes. I entaular un col·loqui a duo. Des del meu punt de vista l’aparellament més pintoresc que l’atzar ens va oferir va ser el de Míriam Nogueras i Juanjo Aizcorbe. La de Junts va arrufar les celles quan va veure que li havia tocat ser la parella del de Vox. No li va agradar. Va dir: «Si fos per aquest partit avui no parlaríem en català i haurien tancat la Televisió Nacional de Catalunya. No li preguntaré res a un partit feixista». O sigui que, malgrat el benintencionat sorteig de TV3, va ser un duo sense gairebé recorregut. L’advertència de Nogueras que si Vox mana tancaran TV3 va ser dita amb espant, això és indiscutible. Però tota por té paradoxes amagades. Quan Rajoy va aplicar el 155 a Catalunya –octubre 2017 / juny 2018– es comentava a Sant Joan Despí que la cúpula que llavors manava a TV3 havia preparat càmeres a l’entrada per immortalitzar el moment en què arribessin les tanquetes. O sigui, hi havia preocupació però també l’esperança de poder emetre-ho heroicament al món. Jo no crec que ningú tanqui TV3. Mai. Mani qui mani en la política, sap molt bé que el més útil és mantenir aquest colossal aparell televisiu, i posar-lo al servei dels seus interessos, això sí, que és el que ve passant amb totes les teles públiques. Això s’aconsegueix canviant amb prou feines mitja dotzena de càrrecs directius. De manera que llarga vida a TV3. Els llocs de treball no estan en perill.

Això de les parelles a l’atzar com a ingredient del debat, ha sigut un avenç televisiu indiscutible. Es podria ampliar. Afegir jocs, vistoses competicions entre els duos conformats, com fan en el concurs ‘Supervivientes, la isla de los mosquitos’. Els polítics ja saben que quan van a la tele s’han d’adequar al llenguatge televisiu. I no al revés. En un plató el més important és ser àgil, amigable, pròxim, emotiu. Entretenir. Seduir. Arribar al cor per ennuvolar la ment, com deia Bart Simpson.