TU I JO SOM TRES
La crítica de Monegal: Yolanda, Pedro, i aquesta fusió denominada ‘Sr. Abascal Feijóo’
Havia transcorregut ja més d’una hora de l’anomenat ‘Debate final’ (TVE), quan el moderador Xabier Fortes va advertir de sobte, amb una sornegueria molt saborosa: «Si em permeten, sembla clar que en el bloc de l’esquerra s’entenen. Es diuen pel nom de pila, Yolanda i Pedro. Quan es refereixen al senyor Abascal li diuen pel cognom. No podem conèixer què passaria si hi fos el senyor Núñez Feijóo».
¡Ah! Quina pinzellada més iridescent la del moderador Fortes.Efectivament. Entre Yolanda Díaz i Pedro Sánchez va florir un cordial tuteig. El tuteig és complicitat. Va explicar Pablo Iglesias temps enrere, en un debat videogravat, ean la SER, que quan va conèixer Felip VI li va preguntar: «¿De tu o de vostè?». I va afegir: «Va ser molt maco. El Rei em va dir de seguida: ‘¡De tu, de tu!’». ¡Ah! El Rei en aquesta ocasió va condescendir, per si de cas.
Notícies relacionadesEn aquest debat, quan Díaz i Sánchez es referien al tercer debatent, utilitzaven el ‘vostè’, i a més es dirigien a ell –sobretot Yolanda Díaz– com a «senyor Abascal Feijóo». L’ús del ‘vostè’ en aquest cas no era per respecte, era per explicitar llunyania. Distància de seguretat. Hàbil estratègia. L’hi va servir amb safata el mateix Feijóo, al negar-se a comparèixer davant la ciutadania. No van desaprofitar ni Yolanda Díaz ni Pedro Sánchez l’ocasió. Fent un exercici d’imaginació activa van fusionar en el tercer faristol dues criatures. Com si s’hagués produït una síntesi política. Van crear virtualment una nova entitat: «el senyor Abascal Feijóo». O sigui, va passar el que Feijóo pretenia evitar tant sí com no.
El líder del PP acaba d’anunciar que quan sigui president prohibirà convocatòries electorals al juliol i a l’agost. Hi hauria d’afegir una altra mesura: que tot el que aspiri a ser president de Govern està obligat a presentar-se als debats, sobretot els que planteja la gran televisió pública del país. Hores abans, quan a TVE construïen el plató, s’havia especulat que col·locarien un quart faristol, buit, per ressaltar aquesta no compareixença del candidat del PP. Televisivament parlant hauria sigut un cop original. Escènicament, nou. Al final es va descartar. Però allà va brotar, d’improvís, el faristol amb dues criatures en una. Segons el meu parer ha sigut una interessant aportació al funambulisme polític. Feijóo, sense voler ser-hi, va ser-hi. Com diuen a França: ‘malgré lui’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Actuació a BCN "Jo vaig molt a totes amb el més enllà"
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La guerra, un espectacle multiusos
- MÚSICA Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025
- ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"