Rosa Peral, en la seva docusèrie de Netflix: «M’han posat com una viuda negra»

El crim de la Guàrdia Urbana està donant molt de si a Netflix. No només per ‘El cuerpo en llamas’, la sèrie protagonitzada per Úrsula Corberó i Quim Gutiérrez, sinó perquè la plataforma ha estrenat el mateix dia una pel·lícula documental sobre el cas, ‘Las cintas de Rosa Peral’, en què l’agent de la Guàrdia Urbana condemnada a 25 anys de presó per l’assassinat de Pedro Rodríguez trenca per primera vegada el seu silenci des que és a la presó.

En aquest ‘true crime’ produït per Brutal Media (‘El foraster’, ‘Bienvenidos a Edén’), Peral incideix, a través de diverses entrevistes telefòniques gravades amb càmera, en la imatge distorsionada que s’ha donat d’ella en els mitjans i en el «linxament» que ha patit durant i després del judici, en què també va ser condemnat Albert López, el seu amant i agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos policial a què també pertanyia la víctima.

Fins i tot, confessa que sent «desconfiança per la policia» des que es va veure involucrada en el cas de la ‘pornovenjança’ que va acabar als jutjats i al judici de la qual va acudir emmanillada perquè ja estava en presó preventiva per les proves en contra seu en l’assassinat de Rodríguez.

«He sentit barbaritats sobre mi a la televisió»; «Han creat un personatge per acusar-me, m’han posat com una viuda negra»; «Vull que es vegi la persona que soc, no la que han venut els mitjans», se la sent dir al documental, on el fiscal del cas, Félix Martín, detalla com va abordar el judici i les proves en contra que li van valer la condemna. «Si no teníem proves directes, sinó indiciàries, seria molt important provar la planificació», explica.

Autocrítica

Molt diferent és la versió que aporta la seva advocada, que recorda com Peral es plantejava si se l’estava jutjant per les seves relacions o per haver matat un home. Perquè, durant el judici, l’acusació va posar reiteradament el focus en les seves trobades sentimentals i sexuals. «Si no s’explicaven, no hi havia cas», justifiquen alguns dels periodistes que participen en el documental, en què fins i tot hi ha espai per a l’autocrítica, com fa el reporter especialitzat en successos Carlos Quílez: «Sobre aquest cas no es va informar amb equidistància. Jo mateix ho vaig fer, i m’avergonyeixo», admet.

Notícies relacionades

Els Goya i els Oscars: com un ou i una castanya

Marian Rojas comunica des de la passió

Un testimoni destacat de ‘Las cintas de Rosa Peral’, en què apareixen imatges de la protagonista de nena i adolescent, és el del seu pare, que està convençut que la por que la seva filla sentia per Albert López va ser el que la va portar a veure’s involucrada en el cas. «Ella, el que va fer sempre, va ser protegir les seves filles»; «Li han tirat molta porqueria a sobre sense conèixer-la, només per ser guapa, per tenir bon cos i per haver-se ficat al llit amb qui ha volgut,» denuncia el pare.

25 anys de presó

El jurat popular que la va condemnar no ho va veure així. El magistrat president del tribunal del jurat va imposar 25 anys de presó a Peral i 20 anys a López, a l’apreciar l’agreujant de parentiu en el cas d’ella.