La crítica de Monegal: Ana Obregón i el do diví de la ubiqüitat

¡Ah! Aquest do de la ubiqüitat, o capacitat per a la bilocació o trilocació fins i tot, de manera sincrònica i simultània, només el posseïen fins ara el Suprem Faedor Déu Nostre Senyor, l’Esperit Sant i, segons els manuals hagiogràfics de l’Església catòlica, també uns poques criatures molt virtuoses, com aquell humil dominic peruà, Martí de Porres, el primer sant bru d’Amèrica, que va ser vist a França, a la Xina i a les Filipines, alhora, i en un mateix matí. Però Ana Obregón no està ungida amb el diví do de la ubiqüitat. És la tele la que la cerca delerosament com a ganxo per aconseguir audiència, i li grava programes. O sigui, la tenen enllaunada. I les cadenes la deixen anar alhora, per fer-se la competència i fastiguejar el rival.

Notícies relacionades

¿Per què miren al monitor?

Entre les tres i les quatre

El d’Ana a ‘Lazos de sangre’ (TVE1) va ser una incrustació perquè expliqués anècdotes de Julio Iglesias, que ben aviat complirà 80 anys. La vetllada, a part de la xafarderia, tenia com a ingredient original un documental que va protagonitzar Chábeli junt amb el seu germà Julio José. És bastant surrealista dedicar un homenatge a Julio Iglesias i que el mateix Julio Iglesias no hi hagi participat. Potser sortirà la setmana vinent; n’han anunciat una segona part. L’aparició d’Ana a Tele 5 ha sigut una cerimònia dedicada exclusivament a ella, ressaltada amb il·lustracions musicals. El pic d’audiència segurament es va aconseguir quan Sobera li va dir: «Ets àvia i mare alhora, és una sensació molt completa». I Ana va contestar, emocionada: «¿Quina mare no compliria l’últim desig del seu fill abans de morir?». Es va silenciar qualsevol referència a la polèmica sobre l’ús d’un ventre de lloguer com qui contracta un microones.

En qualsevol cas, es constata que el do de la ubiqüitat televisiva d’Ana Obregón no és d’origen diví. És fruit de la fam caníbal que tenen les cadenes. Necessiten enganxar-nos.