Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Waterloo, entre ‘Cadena perpètua’ i ‘Papillon’

Ens explica ‘Polònia’ (TV-3) que Puigdemont està una mica amb la mosca al nas amb els mitjans de comunicació. Considera que el gran protagonista de l’estiu és ell, i no Rubiales. Home, el gran interès informatiu de les teles del món mundial, a l’agost i al setembre, ha sigut, i continua sent, Daniel Sancho, l’esquarterador de Tailàndia. En segon lloc, Luis Rubiales. Això de Puigdemont ha quedat circumscrit a l’àmbit domèstic del telehipòdrom ibèric, o sigui, política local.
Més interessant ha sigut l’equiparació que han fet els ‘polonesos’ de Puigdemont com si fos el Tim Robbins del film ‘Cadena perpètua’. Van escenificar el ‘presoner’ Puigdemont tancat al despatx del director del penal (Pedro Sánchez), aquell moment en què col·loca al tocadiscos, i per la megafonia, un passatge de ‘Les noces de Fígaro’ de Mozart. O sigui, igual que en la pel·lícula nord-americana. Home, ha sigut un joc divertit, però de discutible semblança amb la realitat. Més que fixar-se en el Tim Robbins de ‘Cadena perpètua’ potser s’haurien d’haver aturat en ‘Memòries d’un Papillon català’ de Gabriel Molins i Puigdollers (Llibres de l’Índex). El novembre del 2018 el ‘TN vespre’ va viatjar a Waterloo (aquí ho vaig explicar), i ens va ensenyar Puigdemont a casa seva. TV-3 estava preocupada per saber com s’estava aclimatant el famós ‘exiliat’. Ens van ensenyar la seva encara incipient biblioteca. I allà van enfocar aquest llibre del ‘Papillon català’. O sigui que, almenys el 2018, Puigdemont tenia com a text de lectura la fuga de Molins i Puigdollers per la Guaiana Francesa i Nova Orleans, després de ser condemnat com a espia d’Alemanya.
D’aquesta arrencada de temporada de ‘Polònia’ el seu millor mordent càustic va ser al final, quan van escenificar Puigdemont amb cotxe, i el seu xòfer, Toni Comín, li pregunta acollonit: «Carles, si hi ha eleccions i deixem de ser decisius ¿què passarà?». I ell respon: «Condueix i calla». ¡Ahh! Si hi ha eleccions ¿què passarà? Tremenda pregunta per a Waterloo. Però n’hi ha una altra, que ara plana sobre Junts i que va explicitar Pilar Rahola l’altre dia a ‘Todo es mentira’ (Cuatro). Diu així: Feijóo serà investit perquè hi haurà ‘Tamayazo’. Ben mirat, Feijóo només necessita tres o quatre diputats socialistes díscols amb Sánchez. Desconec si la votació serà secreta o de viva veu a mà alçada. És un tema bestial. ‘Polònia’ l’hauria de desenvolupar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Sergio Peris-Mencheta, actor i director: "Des de la malaltia, la meva imaginació s’ha alliberat"
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Atac a Berlín Ferit greu un turista espanyol apunyalat prop del monument de l’Holocaust
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Càrrecs públics ¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?
- MONEDES DIGITALS El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit
- Alto el foc a Gaza Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència