La crítica de Monegal: Els roncs de la Karina són l’única harmonia de la gàbia

Una és la peruana Laura Bozzo, presentadora d’esgarrifosos ‘talk shows’. En els anys 90 feia uns programes per tot Amèrica Llatina que deixaven els espectadors amb els pèls com escàrpies. Al seu plató sempre hi havia tres o quatre fornits guardaespatlles que es dedicaven a separar les criatures que literalment es pegaven per gelosia, per odi, o per ràbia. La Laura els seleccionava prèviament perquè s’embranquessin a cops de puny i puntades de peu. Ara, als seus 72 anys, potser l’han contractat perquè impulsi noves tanganes a la gàbia. L’altre és el Gustavo, el que ha sigut xòfer de María Teresa Campos durant 34 anys. Sembla un home reposat. Però ja l’estan excitant dient-li que les filles de la Campos el consideren un traïdor i no el poden veure.

Notícies relacionades

Hopkins, emperador de Roma

Campanades a Noruega

I finalment la Karina, que segons el meu parer és l’única VIP d’aquesta ‘ratomàquia’. La Karina, als anys 60, d’‘El baúl de los recuerdos’ va vendre més de 8 milions de còpies. Competia amb els Beatles a ‘Los 40 principales’. I ara, aquí ficada, explicava als altres ‘ratolins’ que després de l’èxit va arribar la indiferència de la indústria musical. «Quaranta anys d’indiferència és molt dur», exclamava amb aquest to que utilitza ella, que és ingenu, tendre, una mica distret i sense acidesa de cap classe. No sé si els ‘ratolins’ van entendre res. A la Karina li retreuen que ronqui a les nits. ¡Ah! No s’adonen que els roncs de la Karina són l’única melodia harmònica que brota d’aquesta gàbia.

En aquesta edició han muntat, com a novetat escenogràfica, una cova que anomenen ‘Prehistòrica’. Allà en tanquen uns quants perquè passin penalitats. És un habitacle de cartró pedra que vol opinió de l’època Neandertal. Només han aconseguit un zulo que és la versió cutre i gasiva d’‘Els Picapedra’. La resta d’aquesta col·lecció de noies i nois concursants són la carn de canó –relativament barata– utilitzada per omplir ‘ratomàquies’. Altres programes, aparentment més seriosos, fan el mateix utilitzant un altre tipus de personal. Eufemísticament els anomenen ‘opinants’ i ‘tertulians’.