La crítica de Monegal: «¡I ara diran que TV3 blanqueja els Pujol!»

Notícies relacionades

¿Per què miren al monitor?

Entre les tres i les quatre

Oleguer Pujol té tot el dret a presentar-se a la Televisió de Catalunya i dir-ho. I considerar-se una víctima. Però en tota entrevista hi ha dues parts: entrevistat i entrevistador. I el paper de l’entrevistador, que es deu a l’audiència, ha d’aclarir i informar del que estan parlant. No sé quants dels que estaven seguint el programa (186.000 espectadors, segons els mesuradors d’audiència) coneixen el cas Drago Capital. Continuen sense conèixer-lo després d’aquest ‘Col.lapse’. Ustrell va evitar informar, o recordar, de què es tracta. Va deixar que l’entrevistat anés repetint «el jutge l’ha arxivat perquè no hi ha res». En una tele, i més si és pública, s’ha d’explicar. Altrament, l’entrevista es transforma en una mena de safata o hostessa al servei de l’entrevistat. El 2007, Oleguer Pujol va pagar al Banc de Santander més de 2.000 milions d’euros per la compra de 1.152 oficines. L’advocacia de l’Estat, i la judicatura, va considerar que no estava clar l’origen d’aquest enorme capital en mans de Pujol, manejat a més a través d’un entramat de ‘societats pantalla’ situades en paraisos fiscals. De tot això Ustrell no en va explicar res. Va optar per l’entrevista emotiva. Sentimental. «¿Tot això t’angoixa? (...) ¿Et fa ràbia? ¿Tens rancor? (...) El cas del teu pare ¿es deu al fet que el país ha optat per la independència? (...) Tu, des del dolor que sents, ¿què en penses?». En lloc de fer-nos reflexionar buscava emocionar-nos. O sigui, segueix vigent aquell avís de Bart Simpson, «arribar al cor per ennuvolar la ment», que tantes vegades aquí he esmentat.

Aquesta entrevista semblava d’un altre temps, de quan Ustrell era al ‘FAQS’. Aquell estil trampós i esbiaixat que em consta que l’actual TV3 vol enterrar i deixar enrere. En un moment donat Ustrell va llançar aquesta frase, que semblava dita amb dolor però traslluïa petulància: «¡I ara diran que TV3 blanqueja els Pujol!». Vist això no m’atreveixo a portar-li la contrària.