Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Yolanda rep una oferta de Biden i esclata una gran conya

Torna a ser Yolanda Díaz gran protagonista a la tele. Ho va ser molt, fa un mes, quan es va desplaçar a Bèlgica a pactar amb Puigdemont un pla viable perquè pugui tornar sense passar per la presó. Després va perdre l’atenció perquè la tele es va fixar exclusivament en Óscar Puente, el diputat estrella del PSOE en els torns de rèplica a Feijóo. La tele és així de voluble i capritxosa.
Ara Yolanda ha tornat a ser gran vedete davant les càmeres, després de llançar la pintoresca advertència: «Estem lluny d’arribar a un acord» respecte a les negociacions amb Pedro Sánchez per formar govern. A ‘A-3 Noticias’ Vicente Vallés va resumir aquest insòlit posturisme dient: «Ha decidit donar-se importància». Suficient. Amb quatre paraules va definir bé la situació. Segurament aquest protagonisme televisiu a Yolanda Díaz la reconforta. Però no sé si ha advertit que on més es fixen en ella és en els programes d’humor i conya. A ‘El intermedio’ (La Sexta), per exemple, l’acaben de treure –clonada per l’actriu Cristina Gallego– dient que Joe Biden li ha ofert ser vicepresidenta del seu Govern.
I Dani Mateo, rebolcant-se de riure per terra, li va contestar: «¡Aiiii! Ha tocat Sánchez on li fa més mal: ¡Posar-lo gelós amb Biden!». I naturalment es va produir una gran conya. L’atenció sarcàstica sobre la senyora Díaz, de les cadenes de cobertura estatal, contrasta amb el silenci que li dediquen a Felip VI. Home, el Rei té ara un punxegut paperot. Però ni un riure. Ni un acudit. Ni una menció. No s’hi atreveixen. Qui sí que s’hi ha atrevit ha sigut Toni Soler (‘Està passant’), perquè des de TV3 ja sabem que hi ha barra lliure amb els Borbons. Va dir Soler, amb una ironia molt solta: «El rei Felip li està encarregant govern a un tipus que amnistiarà la gent que el mateix rei Felip va condemnar». Terra empassa-te’m, efectivament.
Però també hi ha alegries a la tele. Pilar Rahola acaba de protagonitzar un bonic moment a ‘Todo es mentira’ (Cuatro). Li han passat les declaracions de Rodríguez Ibarra, dient que l’amnistia de Sánchez és com violar 40 milions d’espanyols –no 47– i la Pilar, molt indignada, ha exclamat: «¡A mi no em compta i jo també soc espanyola!». ¡Ahh! Quina alegria es va produir en aquell plató. La Pilar ha descobert, finalment, que també és espanyola, i tots s’han aixecat, aplaudint, abraçant-la i cobrint-la de petons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Reunió del Govern Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat