La crítica de Monegal: «‘Si yo encontrara un alma como la mía’»

Mentre ella cantava aquesta estrofa, tan intensa, «‘Si yo encontrara un alma como la mía (...) Un alma que al mirarme, sin decir nada, me lo dijese todo, con la mirada’», es va conformar immediatament un clima que traspassava la pantalla. ¡Ah! Van ser dos minuts màgics. L’Andrea va cantar amb un grau d’excel·lència impressionant. I amb un treball de musicalització, afegint el contrapunt d’un piano, que va arribar a la perfecció. Aquest bolero el sol cantar Natalia Lafourcade acompanyada de dos mestres de la guitarra, Los Macorinos. També l’han cantat des de Lucho Gatica o Libertad Lamarque, fins a Omara Portuondo amb Chucho Valdés.

Però encara n’hi ha més. L’elecció d’aquest tema, una raresa en el panorama musical televisiu, serveix també d’homenatge a la seva compositora, la mexicana, de Guanajuato, María Grever (1885-1951), que va aconseguir fer el que en el seu temps estava pràcticament reservat només als homes: compondre cançons. La dona no componia, cantava. I María Grever, que no va cantar mai, va començar a compondre ‘Muñequita linda’, ‘Cuando vuelva a tu lado’, ‘Quiéreme hasta la locura’, ‘Júrame..., i va deixar parat tot el món musical llatinoamericà. ¡Ah! Li agraeixo a l’Andrea que amb el seu inqüestionable talent i qualitat hagi recuperat María Grever, tan desconeguda aquí, i no obstant tan gran.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

 És molt dificil trobar a la tele moments com el que avui els he explicat. Estic esperant ara amb fruïció el capítol d’aquesta nit d’‘Això no és una cançó’ (TV3). Ramon Gener se submergirà en Frank Sinatra i el seu ‘My way’. Aquest és un altre dels poquíssims programes d’excel·lència musical, en clau didàctica. Tinc l’esperança que avui vostès em perdonin per no parlar-los de les misèries de la tele i les trampes que propala. Com més anys vaig fent, més busco, amb afany, aquestes rareses, com l’Andrea, que amb comptagotes vaig trobant. M’ajuda a mantenir la il·lusió que la tele serveix per alguna cosa més que l’amoltonament general.