Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Iker Jiménez presenta el seu àlbum de criatures àliens
Són tants els anys que fa que Iker Jiménez (‘Cuarto milenio’, Cuatro) busca criatures extraterrestres, àliens, que potser ens han visitat, o fins i tot que estan aquí, entre nosaltres, camuflats, que ha confeccionat un àlbum. Ens l’ha ensenyat.
Inclou un repertori d’éssers estranys, potser provinents del sistema estel·lar Alpha Centauri o de la constel·lació Orion. Potser hi falta –dit sigui sense ànim de faltar– algun exemplar de Raticulín, el planeta del vident Carlos Jesús, tan famós a ‘Crónicas marcianas’. Però el més interessant d’aquest àlbum és que Jiménez l’ha fet unint la seva portentosa imaginació a la IA, la intel·ligència artificial. Anys enrere, el 1986, l’editorial Mundicrom va treure a la venda un àlbum de monstres que tenia un apartat titulat ‘Seres extraterrestres’. Eren uns cromos molt enginyosos amb figures impactants. O sigui que l’àlbum de Jiménez té precedents, sense necessitat de recórrer a la IA.
Notícies relacionadesLa fascinació pels àliens és un tema recurrent a ‘Cuarto milenio’. Últimament han dedicat molta atenció a les mòmies de Nazca, uns esquelets petits trobats al Perú. Hi ha ufòlegs que diuen que són àliens enterrats aquí des de fa 700 anys. D’altres assenyalen que són ossets enganxats amb Superglue 3. Jiménez disfruta sembrant en l’audiència una angoixa inquietant. Potser, en lloc de buscar a les galàxies, Jiménez s’hauria de fixar en el personal que circula per la tele, per platós i per programes. Crec que allà sí que hi ha autèntics àliens.
ARRENCANT CABELLERES.– Canviem de registre. Anem a ‘Salvados’ (La Sexta). Gonzo ha assegut cara a cara un israelita i un palestí. Buscava un contrast de mirades sobre la guerra de Gaza. El d’Israel ha tingut un valerós punt de catarsi: «Israel ha de demanar perdó al poble palestí; la història sobre la qual està construït el meu país infringeix drama». Al palestí se li ha preguntat què sent quan veu Hamàs assassinant criatures, dones i gent gran, i ha utilitzat una metàfora: «Això és com entrar en un cine quan la pel·lícula ja ha començat fa estona, i la primera imatge que veus és un apatxe que li arrenca la cabellera a un blanc. Queda el concepte que l’apatxe és el salvatge. I això és fals. Cal veure la pel·lícula des del principi». És una metàfora molt meditable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034