La crítica de Monegal: El Consell de la República és un grup de Whatsapp

Al marge de l’humor que aquest cas pugui provocar, és molt analitzable quin rang d’importància li han donat els informatius de la mateixa TV-3, els ‘Telenotícies’, a aquest consell creat per Puigdemont. Fa una setmana hi va haver una primera votació sobre la seva reestructuració interna. Hi va participar el 6%. El ‘TN Migdia’ va donar una pinzellada, breu, breu, tot just un flaix. Després, en el ‘TN vespre’, ja no en van dir res. Van passar del tema. El van anul·lar de la seva escaleta de temes noticiables. Ara, davant aquesta segona votació del consell, amb participació encara més baixa (4%), el ‘TN vespre’ només ho va esmentar diluït dins del bloc de les negociacions per a la investidura de Sánchez.

Notícies relacionades

‘Pasión y gloria’, a La 2

Explicar i ensenyar el que passa

¡Ah! Em sembla interessant, i encertada, aquesta postura de TV-3 sobre el vaivé particular d’aquest anomenat Consell de la República. Finalment, s’han adonat que es tracta dels embolics interns d’un club privat, socis de pagament, que es van entretenint entre ells mateixos amb el pintoresc joc de les votacions no vinculants. Poc en té això, en efecte, d’interès general.

L’altre dia Xavier Graset (programa ‘Més 324’) va connectar amb Estrasburg i va entrevistar Toni Comín. Atès que semblen viure ara una il·lusionant aproximació a Sánchez, malgrat que aquest assegura que un referèndum no hi cap, li va preguntar: «¿Faran vostès algun gest, algun article en un diari, renunciant a la unilateralitat?». Aquesta sí que em va semblar una pregunta interessant. Resposta: «El referèndum unilateral no el farem perquè ja ho vam fer l’1-O. Només un referèndum acordat pot substituir el mandat de l’1-O». ¡Ah! Si no ho he entès malament, tot i que l’Estat no permeti un referèndum acordat, no passa res: en tenen un altre de recanvi, ja celebrat. És aquell que no el va reconèixer cap Estat, ni organisme internacional, i que si no hagués sigut per l’animalada de Rajoy enviant ‘piolins’ a pegar, avui amb prou feines seria recordat. Però potser són detalls sense cap importància.