La crítica de Monegal: El dia que la Sílvia es va salvar d’una multa per ser ‘famosa’

Ha explicat, quan se li va preguntar que recordés alguna anècdota divertida que li hagi passat, una situació que li va passar a la Rambla de Barcelona, anys enrere, quan ella anava amb moto i va fer una maniobra completament prohibida, i va ser enxampada ‘in fraganti’ per dos agents de la policia municipal. Va explicar que la van començar a ‘empaperar’ immediatament. I que al treure’s el casc, i mostrar el seu rostre als agents, es va produir una meravella prodigiosa. Un dels guàrdies va exclamar, molt emocionat: «¡La mare que em va parir, però si és ‘La nena de Shrek’!». I a partir d’aquell moment tot aquell procés de multar-la i revisar-li els papers es va transformar en una bonica alegria d’un ‘fan’ davant la ‘famosa’ que acabava de reconèixer. Naturalment, no hi va haver multa ni sanció. Aquella mateixa nit, Ana Blanco, en el programa ‘Todo cambia: la fama’ (La 1 de TVE), va preguntar a Olvido Gara (Alaska) com està vivint la notable ‘fama’ que l’envolta. Alaska va contestar: «Molta gent se m’acosta, però mai sé si ho fa pel meu treball com a cantant o perquè surto a la televisió».

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Efectivament. El factor artístic o professional fa temps que ha quedat anul·lat, suplantat, pel fet de sortir a mostrar-se a la tele, un postureig que no té a veure res amb l’ofici o professió, intrínsecament. La trajectòria de Sílvia Abril és fèrtil. Actriu, humorista, escriptora, participa contínuament en pel·lícules i obres de teatre, i malgrat tot aquell emocionat policia municipal de Barcelona la va reconèixer només per la seva ‘Nena de Shrek’ de la tele. A Alaska, cantant i compositora (Kaka de Luxe, Alaska y los Pegamoides, Alaska y Dinarama, Fangoria) la gent se li acosta perquè ‘l’han vist a la tele’.

La màxima sublimació d’aquesta impostura són les ‘ratomaquias’ i ‘reality shows’. Criatures comunes i corrents, sense cap art o ofici que les sustenti, són introduïdes en una gàbia, amb càmeres enfocant-les contínuament i de sobte adquireixen el grau de ‘famoses’. En aquest cas és un estatus evanescent. Dura el que duren les brases de les barbacoes en què es van rostint.