La crítica de Monegal: Concert per a piano, pandereta i pollastre

Espantats perquè els joves ja no veuen la tele tradicional, creuen que col·locant els seus programes en aquestes plataformes es transformen en moderns, rejoveneixen de cop, i tornaran a tenir tota la joventut al seu abast. No n’estic tan segur. Abocar un programa d’una hora de durada, o més, no hi ha criatura amb telèfon mòbil que ho aguanti. Potser la tablet. Però la joventut no veu programes, veu flaixos, moments, extractes. De manera que el negoci està en la generació de ‘clips’, de llampecs. Potser en un futur pròxim tots els programes tindran una durada de cinc minuts com a màxim. No ho descarto. El cas és que Buenafuente ha tornat. Plató molt ampli, amb certa sensació de buidor, perquè només hi havia dues butaques i un piano.

Notícies relacionades

‘Pasión y gloria’, a La 2

Explicar i ensenyar el que passa

En realitat no feia falta més. L’estrella és ell. De fet va ser un monòleg llarg el que va realitzar, esquitxat amb l’aparició d’alguns ciutadans que portaven algun objecte pintoresc o un testimoni disfrutable. Com el publicista que va crear l’eslògan ‘El cotó no enganya’, un lema internacionalment molt premiat; o una artista i ‘influencer’ de Reus que fa les seves ‘performances’ tancada dins d’un ascensor; o el ciutadà que va donar la volta a Catalunya acompanyat d’un ase autenticament català. Ens hauria agradat a casa que hi hagués portat l’ase. Aquesta primera entrega de Buenafuente a mi m’ha recordat una mica al nou programa d’Albert Om ‘Una altra història’. M’ha agradat, per la seva delicadesa, la pianista que l’acompanya, Laura Andrés, amb la qual ell va interpretar un concert per a piano, pandereta i pollastre. El contrast del piano ben tocat amb Buenafuente tocant la pandereta i alhora enarborant un pollastre, ha sigut visualment disfrutable.

Aquest debut de Buenafuente a 3Cat sembla un exercici per anar entrenant-se. És un programa d’ambició molt moderada. Un ‘late show’, el seu típic ‘late show’, a TV-3, i amb aquesta galeria d’humoristes de què ell sap envoltar-se, seria un destí més aprofitable.