‘Retorn a Raqqa’, la tornada a l’infern de Marc Marginedas, segrestat per Estat Islàmic

En aquest món convuls que ens toca viure no deixen de succeir-se els conflictes. Quan encara no ens havíem refet de la notícia que Europa tornava a viure una guerra, la d’Ucraïna, ara la història interminable entre Israel-Palestina viu un nou episodi, que sembla ser que està depassant tots els límits. Tot i que això no ens ha de fer oblidar que hi ha molts conflictes i guerres enquistats al llarg del planeta que no han de quedar en l’oblit i d’altres que surten d’aviat d’una letargia que només és fictícia. 

Per recordar-nos un episodi que va sacsejar el nostre país tot i que passava a milers de quilòmetres, el d’un dels segrestos més famosos realitzat per Estat Islàmic a una vintena de periodistes internacionals i cooperants, entre els quals es trobava el reporter d’EL PERIÓDICO Marc Marginedas, ‘Nits sense ficció’ estrena aquest dimarts, 7, 22.05 hores, el documental ‘Retorn a Raqqa’. El periodista Albert Solé viatja amb Marginedas per reviure el malson que aquest últim va viure amb 19 companys més (15 homes i 4 dones) entre pallisses diàries i amenaces de mort. Sis d’ells no ho han pogut explicar perquè van acabar sent executats. Un no va tornar.

Un treball d’Albert Solé

Produït per Minimal Films i coproduït per 3Cat, aquest documental d’Albert Solé i Raúl Cuevas és la crònica de com va viure aquest captiveri el periodista català després de ser segrestat el 3 de setembre del 2013 a Síria. El corresponsal i enviat a zones de conflicte d’EL PERIÓDICO no havia tornat al país on havia viscut aquest malson des del seu alliberament, que es va produir el març del 2014. 

Van haver de passar diversos anys , i recol·locar la seva ment, perquè accedís a la proposta del director del documental, el periodista Albert Solé, autor de treballs com ‘Bucarest, la memòria perduda’ (en el qual realitza una recerca personal sobre la seva pròpia memòria i la del seu pare, el polític Jordi Solé Tura, un dels redactors de la Constitució, que va morir el 2009), que va rebre un Goya a la millor pel·lícula documental. Tot i que també atresora dos premis Gaudí, quatre Bisnagues del Festival de Màlaga i diversos reconeixements en altres certàmens internacionals.

‘Retorn a Raqqa’, guardonat amb el premi panorama al DocsValència d’aquest any pel valor documental dels seus testimonis, la contenció en l’estil narratiu i l’encert en la selecció de recursos audiovisuals al servei de la història, mostra, així mateix, les gestions de la família i dels companys d’EL PERIÓDICO per contactar amb els segrestadors i aconseguir ajuda per tornar-lo a casa.

I per reconstruir el calvari viscut s’acudeix a il·lustracions i animacions que recreen els maltractaments, les humiliacions, la por i la impotència que marcaven el pas de les hores entre les parets dels tres edificis, convertides en presons, on van conviure. En un d’aquests hi troba el periodista Javier Espinosa i el fotoperiodista Garcia Vilanova, també segrestats. I allà tots ells es troben els Beatles, el sobrenom que rebien quatre combatents d’ISIS d’origen britànic coneguts per la seva extrema crueltat.

En mans de psicòpates

 «Tornar a Síria em permetria tancar aquesta pàgina de la meva vida i enfrontar-me als fantasmes del passat», declara Marginedas. «Un alt cap gihadista em va dir una frase que mai oblidaré: ‘Tu has vingut aquí dues vegades (les que havia cobert el conflicte al país anteriorment). T’ha sortit bé, però aquesta vegada et matarem’», relata. «Disfrutaven veient patir la gent. Ara tinc clar que els psicòpates de les pel·lícules existeixen de veritat», explica.

«Hi havia execucions fictícies amb la pistola al cap i el ganivet al coll. Eren molt cruels», recorda, per la seva banda, Espinosa. Marginedas va ser el primer alliberat. El van deixar en un descampat al costat de la frontera amb Turquia. Després van quedar en llibertat Espinosa, Garcia Planas i nou segrestats més. Als de nacionalitat nord-americana o britànica, els van executar. Tret d’un, John Cantlie, que es va convertir en propagandista d’ISIS i no s’ha sabut res més d’ell.

 «Ser alhora informador i protagonista em va permetre veure coses que mai hagués vist», relatava Marginedas en una entrevista a EL PERIÓDICO a la tornada d’aquest viatge, en la qual parla de com va viure aquest dur episodi de la seva vida. «A l’hospital d’Alep, on vaig estar un mes, hi havia unes mantes al terra i una ampolla d’aigua, i em vaig dir: això és el que tinc per ser feliç. Crec que la felicitat és una decisió personal», assegurava.

Notícies relacionades

Marc Marginedas, reporter de guerra: «No soc un ‘superman’; per mi el segrest tenia sentit»

'Regreso a Raqqa': Marc Marginedas indaga en l’infern del seu captiveri

I concloïa, respecte als seus sentiments en aquesta viatge que mostra ‘Retorn a Raqqa’: «Sentia una cosa similar al que va experimentar el supervivent d’un camp de concentració alemany. Però no ha sigut una teràpia –la vaig seguir durant un any, en privat–, sinó una manera de mostrar al públic una història que ni de bon tros està acabada».