La crítica de Monegal: Els pactes i la seva interpretació televisiva al gust

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

Anem a l’altre punt. El de la celebració d’un referendum. Segons el meu parer, el relat més ajustat va ser la crònica que va enviar des de Brussel·les Joan Raventós (TV3). Deia: «Puigdemont plantejarà el referendum a través de l’article 92, però és segur que el PSOE presentarà una contraproposta per millorar l’Estatut d’Autonomia». O sigui, el referendum –almenys amb aquest nom– està més verd que madur. El ‘Telediario’ de La 1 de TVE matisava que el referendum és només «una insistència» dels independentistes. ‘A3 Noticias’, en canvi, assegurava: «Sánchez es compromet per escrit a negociar-lo. ¡Això no havia passat mai!». O sigui, comparar els informatius de la tele continua sent un esport estrany: desconcerta.

No he vist que cap canal s’hagi pres la molèstia d’analitzar qui n’ha tret més d’aquests pactes, si ERC o Junts. Perquè d’això és del que va la pel·lícula. L’altre dia, Sergi Sol, incondicional devot d’ERC, advertia els de ‘La SextaXplica’ que l’atac de gelosia de Puigdemont ha sigut d’antologia. Per això va refredar les negociacions. No és una mala analítica. Davant el que ha aconseguit ERC per a Catalunya (traspàs de Rodalies, condonació del 20% del deute...) a Waterloo temien que el seu pacte, el seu, quedés davant la ciutadania com un arranjament personal per amnistiar el cap i els seus amics. ¡Ah! De vegades als fins analistes de les cadenes de Madrid els falta perspectiva. El problema a Catalunya no és Sánchez, ni els pactes puntuals que amb ell es puguin ordir. El cacau de veritat és la lluita ERC-Junts. Fraticida.