Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Els pactes i la seva interpretació televisiva al gust
Sense novetat en el front informatiu de les cadenes de televisió. Cadascú explica la pel·lícula segons el seu prisma particular. Segons millor coincideixi amb què li interessa a cada canal. Estic parlant naturalment de la notícia del dia, el pacte PSOE-Junts que encarrila la investidura. Hi ha dos punts, en els folis que han firmat Santos Cerdán i Turull, en què la interpretació televisiva és divergent. Enfrontada fins i tot. Un és la llei d’amnistia. El ‘TN migdia’ (TV3) ens deia que la llei s’ha pactat, però que el seu abast encara no es coneix. El ‘Telediario’ de La 1 de TVE deia el mateix. Però ‘A3 Noticias 15h,’ sota un rètol que advertia ‘Beneficiats llei d’amnistia’, va col·locar la cara d’Alay, Buch, Boye i Laura Borràs, i ens deia: «Puigdemont ha aconseguit que aquests també s’incloguin. Que se’ls blindi».
Anem a l’altre punt. El de la celebració d’un referendum. Segons el meu parer, el relat més ajustat va ser la crònica que va enviar des de Brussel·les Joan Raventós (TV3). Deia: «Puigdemont plantejarà el referendum a través de l’article 92, però és segur que el PSOE presentarà una contraproposta per millorar l’Estatut d’Autonomia». O sigui, el referendum –almenys amb aquest nom– està més verd que madur. El ‘Telediario’ de La 1 de TVE matisava que el referendum és només «una insistència» dels independentistes. ‘A3 Noticias’, en canvi, assegurava: «Sánchez es compromet per escrit a negociar-lo. ¡Això no havia passat mai!». O sigui, comparar els informatius de la tele continua sent un esport estrany: desconcerta.
No he vist que cap canal s’hagi pres la molèstia d’analitzar qui n’ha tret més d’aquests pactes, si ERC o Junts. Perquè d’això és del que va la pel·lícula. L’altre dia, Sergi Sol, incondicional devot d’ERC, advertia els de ‘La SextaXplica’ que l’atac de gelosia de Puigdemont ha sigut d’antologia. Per això va refredar les negociacions. No és una mala analítica. Davant el que ha aconseguit ERC per a Catalunya (traspàs de Rodalies, condonació del 20% del deute...) a Waterloo temien que el seu pacte, el seu, quedés davant la ciutadania com un arranjament personal per amnistiar el cap i els seus amics. ¡Ah! De vegades als fins analistes de les cadenes de Madrid els falta perspectiva. El problema a Catalunya no és Sánchez, ni els pactes puntuals que amb ell es puguin ordir. El cacau de veritat és la lluita ERC-Junts. Fraticida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Futbol El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Reunió del Govern Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts
- Turisme Els jubilats amb les pensions més baixes podran viatjar amb l’Imserso per una tarifa plana de 50 euros
- Relació entre empresa i societat La pime, el 99,8% del teixit empresarial, reclama més atenció pel seu pes i impacte local.
- El repte de les empreses: generar riquesa, però també guanyar reconeixement
- Efecte en cadena Els grans grups empresarials subratllen el seu paper com a motor econòmic i social
- Aigües de Barcelona i la seva aposta per la sostenibilitat