La crítica de Monegal: ¿Algú de la tele recorda l’Afganistan?

Si veure Ucraïna a la tele ja s’ha transformat gairebé en una excentricitat, el raríssim de veritat és trobar algun informatiu que enfoqui el que passa a l’Afganistan. Aquest país va ser notícia l’estiu del 2021, quan les potències occidentals (els Estats Units al capdavant) el van abandonar deixant els seus habitants, de nou, en mans dels talibans. Aquell interès televisiu va durar unes setmanes. Després, gairebé cap cadena recorda avui l’Afganistan. El reporter, documentalista i director de cine Marcel Mettelsiefen és un dels pocs que continua recordant.

Movistar Plus+ acaba de penjar el seu documental ‘Hijos de los talibanes’. És una mirada sobre Kabul, buscant les nenes i els nens d’aquesta ciutat empobrida i devastada. I en aquesta recerca, Mettelsiefen ha trobat un contrast. Dues nenes de 9 anys treballen al carrer netejant sabates. Guanyen el poquíssim que entra a casa seva per no morir-se literalment de gana. El seu pare ja no existeix; el van torturar els talibans. La seva mare no treballa; les dones tenen prohibit treballar. O sigui, queden les nenes per buscar-se el pa. No obstant, mantenen l’esperança: somien davant les càmeres, en veu alta, un futur de llibertat.

Notícies relacionades

Gala dels premis Gaudí

Andreu Buenafuente, fitxatge sorpresa d’RTVE

Paral·lelament, dos nens de 8 anys, un fill d’un cap local talibà i l’altre del seu secretari. És una altra vida la que viuen. No pateixen com les nenes. Poden estudiar, sobretot a la ‘madrassa’ on memoritzen l’Alcorà. «Si memoritzes l’Alcorà, comprendràs els atemptats suïcides, i quan et demanin que ho facis, no ho qüestionaràs», diu el fill del talibà. I verbalitza la seva esperança de futur: «De gran vull ser mujahidí», mentre neteja meticulosament un kalàixnikov i un revòlver del seu pare.

Mettelsiefen té un altre treball sobre l’Afganistan, recentment penjat a Netflix, titulat ‘En sus manos’. És admirable la seva insistència. Contrasta amb el desinterès de la tele generalista. Mereix que l’audiència el seguim. Almenys, per no oblidar.