Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Els Alcántara s’uneixen, però és comèdia i l’Herminia mor trista
Té mèrit que una sèrie de televisió duri 23 anys seguits. En aquest sentit ‘Cuéntame cómo pasó’ (TVE1) ha sigut un valerós exemple de supervivència televisiva. Més de dues dècades ens ha acompanyat aquesta família, fonent-s’hi moments crucials de la història d’Espanya amb les peripècies personals entre ells mateixos.
El millor, des del meu punt de vista, han sigut els actors, les actrius. Brillant treball creant uns personatges que buscaven dibuixar com ens ha anat canviant la vida als habitants d’aquest país. La història va arrencar amb el triomf de Massiel en Eurovisió, el 1968, i s’ha acabat amb l’atemptat a les Torres Bessones de N.Y. el 2001. Hem vist passar aquesta família pel final del franquisme, la Transició d’Adolfo Suárez, el triomf i posterior daltabaix de Felipe González, i s’han aturat aquí perquè retratar els anys d’Aznar no convenia. Han preferit parar i acabar abans que explicar ‘el trio de les Açores’ o allò de ‘les armes de destrucció massiva’. Els guions han sigut una orfebreria de sensibilitat. En ocasions també de lacrimògena sensibleria. De vegades semblaven aquella ‘troupe’ del TBO anomenada ‘La família Ulisses’. Però han quallat molt en l’audiència, un mèrit indiscutible que en gran manera es deu a l’àvia Herminia (María Galiana). Ella ha sigut l’àncora, més fins i tot que l’Antonio o la Mercedes. De fet la sèrie s’acaba quan s’acaba l’Herminia. Mor sola, asseguda sota l’alzina que va plantar el seu pare fa un segle. I li prega al seu net Carlitos: «Només vull que la família torni a estar unida». En efecte, al final, després de barallar-se com hienes per l’herència, acaben ballant tots el bolero ‘Com han pasado los años’ que canta Karina. Una escena predictible. Era necessari que acabessin units. Potser han pretès un missatge dedicat al moment sociopolític que vivim. Però aquesta unió familiar ha sigut una comèdia, escènicament forçadíssima. I l’Herminia, que ho sap, ha mort trista.
‘Cuéntame...’ també va ser notícia pels contratemps amb Hisenda del productor i dels seus dos protagonistes principals. I ara, en aquest final, quan han recordat amb carinyo els intèrprets que van passar per la sèrie, han evitat treure ni una sola imatge de Juan Echanove, que va interpretar durant 12 anys, de forma brillantíssima, Miguel, el germà ‘roig’ de l’Antonio. Mesquina ‘vendetta’. Mal estil.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- salut mental Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- LA VISITA BLAUGRANA AL COLISEUM Cinc anys amb un zero a Getafe
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034