La confederació de les republiquetes ridícules
L’ expresident José María Aznar ha sigutconvidat de nou a Un café con Susanna Griso (Antena 3 TV). Amb aquest estat d’alarma i sobresalt permanent que el caracteritza ha diagnosticat que Espanya pot desaparèixer com a nació, transformada en «una confederació de republiquetes ridícules». ¡Ah! Es palpava la consternació en aquell plató d’Espejo público. Home, si se li treu el diminutiu, i se suprimeix l’adjectiu menyspreador, queda Confederació de Repúbliques.
Segons com s’encaixin, tampoc és l’apocalipsi. Podria debatre’s. Començant per analitzar la Confederació Helvètica, que és una direcció d’Estat col·legiada entre vuit. No els va malament aquest sistema, als suïssos. Es podria haver preguntat a Aznar què n’opina. Des del punt de vista estrictament televisiu aquests Cafés con Susanna... dibuixen últimament un cromatisme polític unidireccional, podríem dir. Com a plataforma de visibilització és molt analitzable. Anotem només les últimes criatures convidades a cafè. L’anterior a Aznar va ser Alberto Núñez Feijóo, líder de l’actual Partit Popular; l’anterior, Nicolás Redondo Terreros, expulsat del PSOE al setembre; l’anterior va ser Isabel Díaz Ayuso, lideressa del PP de Madrid i presidenta d’aquella comunitat; l’anterior, Felipe González, l’expresident socialista que abomina l’actual Govern socialista.... No segueixo, perquè em quedaria sense columna. Aquests convidats tenen una característica comuna: la seva aversió a Pedro Sánchez. O sigui, aquests cafés con... són nítids i no enganyen: segueixen una línia editorial claríssima. Ha faltat un cafè amb Emiliano García Page, això sí, el president socialista de Castella-la Manxa i alhora díscol dissident de Pedro Sánchez, de la seva amnistia i dels seus pactes polítics.
García Page no hi ha estat perquè se’ls ha avançat Gonzo (Salvados, La Sexta). No és greu. Tot queda en el mateix imperi. Gonzo el que ha fet amb aquest polític ha sigut diferent: l’ha enfrontat a socialistes que estan amb Sánchez i no amb ell. Un jove li va deixar anar: «Vostè d’on rasca els vots és de la dreta». Page no es va immutar. Potser estava rabiós per dins, o qui sap, potser va tenir una alegria. Al final va regalar a Gonzo un titular que ha tingut molt èxit. Page va confessar que si hagués estat al Congrés, hauria abandonat la seva acta de diputat per no votar Sánchez en la seva investidura. Cal convidar-lo a un café de seguida.
