Pedro i Jorge Javier, entre terra ferma i el Carib

D esigual atenció informativa la que han donat a Jorge Javier Vázquez per haver-li fet la presentació a Pedro Sánchez del seu llibre Tierra firme. A Al Rojo Vivo, A-3 Noticias i Telenotícies migdia l’han menystingut. Al Telediario de TVE-1, a Cuatro al día i a Todo es mentira, així com a Informativos Telecinco, han sigut més generosos i li han prestat algun minut.

Notícies relacionades

El poble maleït dels EUA

50 anys parlant dels 40 anys

Home, és notícia que el que ha sigut durant dècades el presentador estrella de la teleescombraries telecinque hagi aconseguit un salt d’orbital tan magnífic, instal·lant-se –almenys momentàniament– a dalt de tot de l’escala sociopolítica. Fins a 14 ministres hi havia en aquesta presentació, atapeïts entre una notable massa de selecte públic. L’atenció sobre el showman es notava superlativa. Tant com sobre el protagonista del llibre. Hem vist que J. J. s’ha descolorit el cabell, potser per imitar aquell estil cotó que va estar de moda anys enrere entre alguns líders socialistes. I a més va tutejar el president des de bon principi. ¡Ah! Aquesta campechanía denota que entre ells hi ha molt bon feeling. J. J. va amenitzar molt bé la vetllada, això és indiscutible. Li va dir al president, per exemple, que hauria d’anar de concursant a Supervivientes en el Caribe. I Sánchez va respondre, seguint la ironia: "Podríeu fer-lo al Salvador, que allà tenim un mediador". I el públic, com és natural, disfrutava molt. A mi em va semblar deliciosament ingènua l’advertència del president dient que hi ha cadenes amb tertúlies "descompensades", amb abundància de gent de dretes i pocs progressistes. Va afegir que això provoca que "es traspassin línies vermelles". ¡Ahh! Sembla que Pedro Sánchez veu poca tele o, si la veu, és de forma selectiva. Per a traspàs de línies vermelles, els molts anys de J. J. executant autòpsies en vida i omplint el plató de vísceres i menuts.

Fa uns dies –aquí els hi vaig explicar– li va dir Pedro Piqueras a Risto Mejide que mai havia acceptat mantenir relacions personals amb polítics. El cas de J. J. és diferent. És un showman, i sobretot un comunicador, que és aquest ofici de moda en què tot cap i s’estira com un xiclet. Tant surts anunciant una marca de melons com el llibre de memòries Tierra firme. ¡Ah! El contacte amb el poder genera en el bufó expectatives d’afecte. És una il·lusió. La història demostra contínuament aquest equívoc.