Intèrpret de la sèrie ‘4 estrellas’

Carlos Olalla, el protagonista de l’anunci de la loteria de Nadal 2023 que va arribar a demanar al metro: «Soc un actor nascut de l’atur»

Carlos Olalla, el protagonista de l’anunci de la loteria de Nadal 2023 que va arribar a demanar al metro: «Soc un actor nascut de l’atur»

Loterías

4
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un dels moments més esperats de desembre és el sorteig de la loteria de Nadal. Aquest anunci s’ha convertit ja en una tradició a la televisió espanyola. Aquest any, l’espot porta per lema ‘Tenir-nos és la nostra millor sort’ i ressalta que, per sobre dels diners, l’important és passar moments amb els nostres. Ho descobreix d’una manera anguniosa la protagonista, una jove que, atabalada per l’estrès del dia a dia, llança a l’aire un desig: que desaparegui tothom. El problema és que la seva petició es compleix i es queda sense poder abraçar el seu pare, fins que tot acaba en final feliç.

La noia la interpreta Andrea Thurman, una actriu que ha desenvolupat la major part de la seva carrera al teatre, mentre que al seu progenitor li dona vida Carlos Olalla, un dels grans secundaris de la ficció espanyola, que hem pogut veure en sèries com ‘El tiempo entre costuras’, ‘Acacias, 38’ i, recentment, a ‘4 estrellas’.

A l’atur amb 45 anys

Tot i que ha aparegut en més de 150 títols en cine i televisió, Olalla ha tingut una trajectòria peculiar, ja que va començar en el món de la interpretació a una edat bastant avançada. «Soc un actor nascut de l’atur», confessa a EL PERIÓDICO l’intèrpret, als 65 anys.

Ho diu perquè, després d’haver estat treballant en un banc anglès a Londres, arribar a ser el seu director regional a Catalunya i el d’una important constructora, va ser víctima d’una reestructuració empresarial i va acabar «al carrer» amb 45 anys. «La gent que abans feia cua al meu despatx per demanar-me favors, a partir d’allò, no m’agafava ni el telèfon. Va ser una lliçó de vida», rememora.

Cansat de sentir la frase «ets massa vell» cada vegada que es presentava a un lloc per a un càrrec com els que havia ocupat fins aleshores, va aprofitar que la seva mare feia de figuració en alguns rodatges per apuntar-se a un en què hi havia Sophie Marceau. «Em va encantar l’ambient. I com que tenia temps i no tenia diners, em presentava a tots els càstings de publicitat que hi havia», confessa.

L’avi de la classe

Fins que, gràcies al seu domini de l’anglès, el van contractar per donar-li la rèplica gestual a Christian Bale quan va venir a Barcelona a rodar la pel·lícula ‘El maquinista’. «Em vaig quedar impressionat i vaig veure clar que això era el que volia fer jo». Es va apuntar a l’escola d’interpretació de Nancy Tuñón i Jordi Oliver, on compartia classes amb «xavalets» i ell era «l’avi».

Carlos Olalla, a ‘Acacias, 38’ /

RTVE

«Quan havíem de fer una improvisació molt emocional, ells s’havien d’imaginar com se sentirien si els passés això, però jo només havia de recordar les putades que m’havien passat a la vida», explica Olalla. La feina com a actor no va trigar a arribar: col·laboracions en sèries com ‘La embajada’, ‘La otra mirada’ i pel·lícules com ‘3 metros sobre el cielo’ i ‘Rec 2’, teatre...

El 2015, després d’una funció, va anunciar que deixava els escenaris fins que el Govern abaixés l’IVA cultural, que aquell moment era del 21%. «Em vaig negar a continuar tapant les misèries de la professió perquè pensessin que el teatre anava de meravella quan, en realitat, ens moríem de gana. No ho vaig fer perquè ningú em seguís, simplement sabia que era el que havia de fer».

Llegir poesia al metro

Va ser llavors quan, després d’una ratxa dolenta «com la que tots els companys de professió passen alguna vegada», va arribar a demanar al metro. «Vaig arribar un dia a casa i no tenia res a la nevera. Així que li vaig dir a la meva mare, que vivia amb mi, que l’únic que se m’acudia era anar al metro i llegir poemes, per si algú em volia donar alguna cosa».

Carlos Olalla, amb Adriana Ugarte a ‘El tiempo entre costuras’ /

RTVE
Notícies relacionades

Ella, que és poeta, va decidir acompanyar-lo. «Em feia vergonya, perquè estava envaint l’espai d’altres persones i cal ser molt respectuós amb això. Però la gent va entendre el missatge quan els dèiem que els estaven robant l’accés a la cultura perquè els que ens hi dedicàvem professionalment no podíem viure dignament», recalca.

Va sortir del sot, tot i que denuncia «la precarietat i la intermitència» en què es viu en la seva professió, i ara té pendent d’estrena la segona temporada de ‘Los enviados’ (SkyShowtime) i la sèrie de TVE-1 ‘Operación Barrio Inglés’, i al febrer publica el seu setè llibre, sobre els nens de la República que van enviar a Rússia. A més, exerceix com a director del Festival de cine per la memòria democràtica.