La crítica de Monegal: Aznar mai va dir "parlo català en la intimitat"

En aquest concurs Ana Pastor enfronta criatures de tres generacions. Les més veteranes es diuen Ye-yé. Les intermèdies, Guay. I les més tendres, Like. Competeixen responent sobre diferents temes. És un repertori molt light. D’això que anomenen cultureta televisiva, fonamentalment.

Malgrat la lleugera espuma de les preguntes, hi va haver un moment ressaltable. Va ser quan Ana Pastor va posar una entrevista a Aznar, de 1996, aquell any del pacte del Majestic, que parlava del seu amor a la llengua catalana. I Pastor va preguntar: "¿Què va dir exactament?". ¡Ah! Tots van donar com a bona la resposta: "Parlo català en la intimitat". Nosaltres a casa també. I resulta que ens vam equivocar tots. Això d’"en la intimitat" Aznar no ho va dir mai. El que va dir va ser: "Quan estic en cercles reduïts, el parlo". Aquell moment va demostrar que les notícies falses ja campaven al seu aire fa tres dècades.

Notícies relacionades

Com afecta la butxaca Trump

Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»

Potser aquest programa seria més original si s’enfoqués sobre el constant trompe l’oeil de la política. Els polítics, en gairebé 50 anys de democràcia, ens han deixat infinites anècdotes saboroses. Moments memorables, des del nyap fins a l’irònic. Com les frases de l’impagable diputat, i metge, Agustín Zamarrón, anomenat el Valle Inclán del Congrés, en concret aquella que va llançar el 2019 quan, mirant a l’hemicicle, va deixar anar: "Com veuen ses senyories estic coix, com la resta del Parlament, uns invàlids i altres coixos".

És clar que llavors Ana Pastor hauria de canviar el target dels concursants. Ara són criatures dels famosos televisius: Terelu, Bibiana Fernández, Agatha Ruiz de la Prada i la seva filla Cósima, Silvia Jato, l’exconcursant de Maestros de la costura Edu Navarrete… Un personal simpàtic, si volen, però que la tele ja ve cremant habitualment. Com que no són malignes, ni res que s’hi assembli, des d’aquí els dono la benvinguda i els desitjo sort.