Telecinco recupera el seu ADN furgant la tomba de Carmina

En realitat Telecinco avui és notícia perquè acaba d’estrenar un concurset musical titulat La mejor generación. Tres grups de cantants, de generacions diferents, posen veu a uns temes que van ser cèlebres al seu dia. Roko, Pablo Carbonell, Sole Giménez, Marta Sánchez, Melody, Marta Sango, Izan Llunas... intenten amb bona intenció pintar de blanc la façana d’un imperi televisiu que de blanc mai n’ha tingut res en absolut. Malgrat portar el segell de la productora Gestmusic, i la direcció de Tinet Rubira, només han aconseguit en el seu debut un 8,7% de quota de pantalla. És un registre baix. No els serveix. Potser per això l’han muntat en pla baratet, amb música enllaunada. Als músics instrumentistes que els bombin. Prefereixen un karaoke.

Perquè la gran esperança de Telecinco per a aquest 2024 no és la cançó, és tornar a la seva porqueria. Ara mateix, en els programes De viernes (li han canviat el nom al Deluxe), Vamos a ver, Así es la vida i TardeAR tenen preparat material per furgar a gust. El contracte que li van fer a Ángel Jr. perquè posés a parir la seva mare Bárbara Rey és un negoci que continua. Ara omplen programes explicant que a Ángel li va donar un ictus, que va intentar suïcidar-se amb pastilles i que la seva mare passa olímpicament de l’assumpte.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Sobre la Pantoja furguen i convoquen la seva filla Isabelita perquè expliqui que ni per Nadal s’han vist. "¡Menys cantar cançons de bressol en els seus recitals i més veure els seus nets!", li criden els tafaners televisius. I ara han tornat a contractar Julián Contreras perquè compti la seva versió de com s’evadia el seu germanastre Fran Rivera de les pallisses que li pegava a la seva mare, Carmina Ordóñez, el seu marit. I una altra vegada removent la tomba de Carmina i traient aquelles fotos, amb les empremtes visibles dels cops, que ja utilitzava per fer negoci –no per fer justícia– fa 25 anys tota Telecinco.

Aquesta és la canalla zona de confort d’aquest imperi amb la qual intenta recuperar l’audiència perduda. El que és més sorprenent és que no descarto que ho aconsegueixin.