Évole sap que s’arrenca millor escalfant l’ambient

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Va opinar que aquesta cadena ha passat d’estar molt tancada –quan la van transformar en l’artefacte cheerleader del procés– a estar ara en fase d’obertura. "Mira tu el programa que feies abans [es referia a El Palmar de Troia FAQS] i el que fas ara", li va dir al presentador Ricard Ustrell. I va afegir: "Aquell programa que feies era cada nit un monogràfic sobre el procés". ¡Ahh! Va quedar una mica planxadet, Ustrell. Però va apuntar: "Hi ha qui dirà que TV-3 s’està espanyolitzant". I Évole va rematar: "¿Quin problema hi ha a espanyolitzar-se? ¿En quin país vivim?". I ¡patapam!, va cremar immediatament la zona de la colla indepe de les xarxes. Li han dit de tot. "¡Energumen!" i "¡Fatxa!" el més lleuger. Bé, doncs l’operació ha tingut bastant èxit. A la tele, tot soroll és bo. El més tremend és el silenci. L’entrevista amb C. Tangana va ser lleugera però curiosa. Évole el va portar a Amalfi i es van allotjar a l’Anantara Convento di Amalfi Grand Hotel. Vam veure que se submergien a la zona de massatges. Va ser formidable. En van sortir que semblaven dos nadons. Van sopar al Ristorante Lo Smeraldino, on mariden la pasta i el marisc i és per llepar-se’n els dits. Évole va demanar pizza. He de parlar amb el meu estimat Pau Arenós perquè li faci un article i li faci sortir els colors a la cara. M’esplaio en aquests detalls perquè l’entrevista no passarà a la història precisament. El més interessant va ser quan C. Tangana va explicar que inventa els seus temes cantussejant a la dutxa. Després els hi canta a un professional perquè ell ni sap música ni coneix les notes. Se sorprenia, Évole. No és greu. Elvis Presley tampoc sabia ni un borrall de solfeig. La guitarra que portava era pura decoració. I, no obstant, és qui és. De la discografia de Tangana m’agrada aquesta estrofa que canta amb La Húngara i el Niño de Elche: "Yo creí que era el más cabrón / pero me estoy notando el corazón". És un vers d’una humanitat molt bonica.

No és poesia el que queda de l’arrencada de temporada d’Évole. En queda el soroll, els insults, la irritació, per dir, astutament, que no passa res si s’espanyolitza una mica TV-3.