Confraria del pa de pessic, suflé de famosets

Aquesta setmana, a elles els han col·locat hàbits de monges, i a ells, túniques fraresques. I els han proporcionat guions per entretenir el públic. La concursant Alba Carrillo deia: "Yo soy Sor-Rita" i ho pronunciava amb z, o sigui: "Zor-rita". I Yolanda Ramos afegia: "Yo soy Sor-da". I reien molt. Bé, amb el prefix sor es poden fer molts acudits. Des de sor-presa fins a sor-dina, passant per sor-tija. I per afegir-hi un toc sentimental i emotiu a Rociíto Carrasco li ensenyaven fotos de quan era petita, amb la seva mare, i s’emocionava molt. I Terelu va fer un pastís amb 82 espelmetes, els anys que tenia la seva mare al morir, i també hi va haver llàgrimes molt emotives.

Notícies relacionades

Com afecta la butxaca Trump

Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»

Anys enrere una variant d’aquest programa es va emetre a la cadena Cuatro. No va triomfar. Si l’haguessin passat a Telecinco a Rociíto i a Terelu els haurien tret dos pastissos. D’una sortiria fent salts Antonio David, i de l’altra, Bigote Arrocet, i haurien muntat una tangana ferotge i roïna. TVE treballa un altre estil. Rebosteria que no amargui. Mantegades i panellets amb molt de sucre. Tampoc és que sigui gaire bo el sucre per a la salut. Però almenys a la televisió pública eviten la porqueria.

"¿US HEU MENJAT EL MEU FILL?" Canvi de registre. No vegin ni un mil·ligram d’intolerable frivolitat que després del Bake off passi a parlar-los de l’entrevista de Jordi Évole (La Sexta) a tres supervivents de la tragèdia dels Andes. L’actualitat televisiva m’empeny. Parlava Évole amb els Strauch, tres cosins germans, de com van aconseguir sobreviure. Van ser ells els que van utilitzar la paraula antropofàgia per explicar l’única manera que tenien de mantenir-se vius. Un dels Strauch va explicar un instant terrible. Quan va arribar el primer rescat, el pare d’un altre noi que viatjava a l’avió li va dir: "¿Puc anar a la muntanya a buscar el meu fill?". I Strauch va afegir: "M’estava dient, d’una altra manera, ‘¿Us heu menjat el meu fill?’". Aquella nit, a casa, ens va costar poder dormir.