Confraria del pa de pessic, suflé de famosets

A ixò del concurs de pastissets que emet La 1 de TVE (Bake off, famosos al horno) és un programa de textura tan vaporosa, ingràvida i evanescent que han de muntar un carnaval, i disfressar-los, perquè els espectadors no ens adormim. No és nociu veure durant dues hores i escaig unes quantes criatures fent pastissos i dolços, però pot arribar a ser molt avorrit.
Aquesta setmana, a elles els han col·locat hàbits de monges, i a ells, túniques fraresques. I els han proporcionat guions per entretenir el públic. La concursant Alba Carrillo deia: "Yo soy Sor-Rita" i ho pronunciava amb z, o sigui: "Zor-rita". I Yolanda Ramos afegia: "Yo soy Sor-da". I reien molt. Bé, amb el prefix sor es poden fer molts acudits. Des de sor-presa fins a sor-dina, passant per sor-tija. I per afegir-hi un toc sentimental i emotiu a Rociíto Carrasco li ensenyaven fotos de quan era petita, amb la seva mare, i s’emocionava molt. I Terelu va fer un pastís amb 82 espelmetes, els anys que tenia la seva mare al morir, i també hi va haver llàgrimes molt emotives.
Notícies relacionadesAnys enrere una variant d’aquest programa es va emetre a la cadena Cuatro. No va triomfar. Si l’haguessin passat a Telecinco a Rociíto i a Terelu els haurien tret dos pastissos. D’una sortiria fent salts Antonio David, i de l’altra, Bigote Arrocet, i haurien muntat una tangana ferotge i roïna. TVE treballa un altre estil. Rebosteria que no amargui. Mantegades i panellets amb molt de sucre. Tampoc és que sigui gaire bo el sucre per a la salut. Però almenys a la televisió pública eviten la porqueria.
"¿US HEU MENJAT EL MEU FILL?" Canvi de registre. No vegin ni un mil·ligram d’intolerable frivolitat que després del Bake off passi a parlar-los de l’entrevista de Jordi Évole (La Sexta) a tres supervivents de la tragèdia dels Andes. L’actualitat televisiva m’empeny. Parlava Évole amb els Strauch, tres cosins germans, de com van aconseguir sobreviure. Van ser ells els que van utilitzar la paraula antropofàgia per explicar l’única manera que tenien de mantenir-se vius. Un dels Strauch va explicar un instant terrible. Quan va arribar el primer rescat, el pare d’un altre noi que viatjava a l’avió li va dir: "¿Puc anar a la muntanya a buscar el meu fill?". I Strauch va afegir: "M’estava dient, d’una altra manera, ‘¿Us heu menjat el meu fill?’". Aquella nit, a casa, ens va costar poder dormir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Ciclisme La Volta suspèn el final de l’etapa reina a Queralt i farà una etapa plana de 120 km amb final a Berga en el seu lloc
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump