La insuportable tendresa del ‘xef’ Matías

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

«Jo això no ho havia vist mai», deia atònit el presentador Marc Ribas. Els altres xefs, també molt sorpresos, malhumorats, i emprenyats, exclamaven: «¡Ha rebentat el concurs!». ¡Ah! És un tema molt bonic. Normalment en aquest programa els xefs rivals procuren donar-se puntuacions baixes entre si. És una manera de castigar el contrincant, i condemnar-lo a la irrellevància culinària. Són tàctiques habituals entre ells. Ho tenen assumit. Sembla que a l’audiència ens agrada veure com es fan putadetes entre ells. El mal rotllo entre els xefs, les pulles, la tírria, els rivals transformats en enemics... La mesquinesa entre els concursants és un ingredient ideal per al xou televisiu. ¡Ah! La tele, i nosaltres, som així, amics. Però en aquesta ocasió ha passat el contrari. Un xef ha donat la màxima puntuació al seu enemic, i això ha resultat insuportable. És per meditar-ho, sí. Matías, tot just entrar al restaurant rival, i veure la decoració, la sala-menjador, la cuina..., va quedar absolutament seduït. Deia: «És un somni eròtic fet realitat visual». Després, quan va començar a degustar els plats que el seu xef enemic li servia, el seu èxtasi va arribar al súmmum. «Això no és cuina, això és un orgasme». I no parava de plorar a llàgrima viva, emocionat, entendrit, cada vegada que clavava la dent al menú. Home, a mi em sembla que Matías ens ha donat una lliçó.

Aquest concurs-enfrontament entre xefs i restaurants, el produeix Magnolia TV (de la colossal multinacional televisiva Banijay) per a diverses cadenes autonòmiques. A Telemadrid es diu La cuenta por favor. A Euskal Telebista, Juego de cartas. A la valenciana A punt, Cartes en joc. I d’aquí unes hores Alberto Chicote estrenarà a La Sexta una versió similar titulada Batalla de restaurantes. El títol no enganya. Ja no parlen d’un joc, sinó d’una batalla, una guerra. És el que la televisió necessita i impulsa. La baralla. No interessa la tendresa.