A l’eurogranja el bolero no interessa

D eia Jorge González, intèrpret del tema Caliente, a la gala final del Benidorm Fest (TVE1): "La meva cançó està feta per i per al Festival d’Eurovisió. Empaquetada per a Malmö, ¡i a triomfar!". Corrobora aquesta advertència el que ja sabíem: la plataforma televisiva condiciona el producte. L’envàs subordina el líquid element. Mercadotècnia.

Notícies relacionades

Dulceida despulla el seu embaràs a Prime Video: «Vaig al·lucinar amb tant ‘hate’ per ser mare amb una dona»

La marca 2CAT obre una disputa entre TVE i TV3

Jorge González no va guanyar, va quedar segon. A mi tampoc em va agradar. El vot del jurat va ser decisiu. Són professionals del tinglado eurovisiu. Saben el que convé que el kindergarten escolti i vegi. El jurat té el 50% de la decisió final. El televot, el 25%. A la final del Benidorm Fest deñ 2022 van televotar 192.000 criatures. El 2023, 35.000. Ara, el 2024, 26.000. O sigui, hi ha preocupació: els nens (¡el futur!) voten cada vegada menys. Sobre el tema guanyador, Zorra, de María Bas i Mark Dasousa, ja s’ha produït aquest enrenou que sol ser habitual: apunten orelles fines que podria tenir alguna cosa de plagi musical de l’In Spain we call it soledad, de Rigoberta Bandini. A mi em sembla més interessant, posats a parlar de Rigoberta, comparar la lletra del seu tema Perra amb aquesta Zorra que anirà a Eurovisió. Diu Rigoberta que li agradaria ser la gossa d’un gos que la tragués a passejar sense morrió ni corretja, i que és una gossa humana tancada, i ningú li pot prohibir lladrar. És un crit molt potent. Diu María a Zorra que és una dona real però que, si es torna visceral, de guineu passarà a xacal. També és un cop contundent. Consideraven els presentadors del Benidorm Fest que aquest missatge d’empoderament femení, a Malmö impactarà enormement. Mirant enrere, l’únic impacte sociopolític que hi ha hagut a Eurovisió va ser el de Paulo Carvalho el 1974, amb E Depois do Adeus. Es considera que aquesta cançó va ser un senyal per a l’inici de la Revolució dels Clavells.

A mi em va agradar, per sobre de tots, el jove canari St. Pedro, que es va atrevir a cantar un bolero. "Nos hicimos tanto daño / que ahora somos dos extraños", diu amb profunda poètica en un dels seus arpegis. Té mèrit. Per la seva qualitat. I per la raresa. Però a la televisiva eurogranja de pollets el bolero no interessa. Fa un mes i quatre dies es van complir 140 anys del naixement del primer bolero. El va compondre el cubà Pepe Sánchez. Li va posar per títol Tristezas. La va encertar.