Flotats, 26 anys després que TV-3 el censurés

Flotats, 26 anys després que TV-3 el censurés

FERRAN MONEGAL

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Torna Josep Maria Flotats a Barcelona, al Romea, amb l’obra Voltaire/Rousseau, la disputa, 26 anys després que un conseller del pujolisme, Joan Maria Pujals, l’amenacés. I Ricard Ustrell li ha fet una entrevista a Col·lapse (TV-3). Ho celebro. Tot i que el relat del que va passar de veritat amb aquesta amenaça i cessament de Flotats a la mateixa TV-3, s’ha evitat. Segueixen la seva tendència habitual: les nostres vergonyes es tapen.

Notícies relacionades

Ustrell li va preguntar per com va ser amenaçat pel conseller de cultura Pujals (1997-98), culminant amb la dimissió de Flotats com a director del Teatre Nacional de Catalunya, que el mateix Flotats havia fundat. El conseller volia interferir en la programació, potinejar com diem en català, i en castellà emporcar. Deia Flotats: "Amenaçador, es va presentar amb les obres completes de Guimerà perquè n’elegís una per obrir la temporada. ¡Ja n’hi ha prou!". Estic amb Flotats, es comença amb Guimerà i s’acaba amb Pitarra. Ustrell li preguntava pel paper del president Jordi Pujol davant aquestes amenaces. Flotats va contestar: "Res. No va dir res". I l’entrevistador va rematar recordant: "El director de TV3 va evitar que la notícia obrís el Telenotícies i Carles Francino va decidir no presentar-lo". I va concloure: "¡Es va convertir en una causa política!". Home, el que es va convertir és en una xafogor per a TV-3. La història televisiva, verídica, del que va passar és una mica diferent. Aquí la hi vaig explicar fa exactament 26 anys. El llavors director de TV-3 (Lluís Oliva) no només va prohibir obrir el TN amb la notícia. Va ordenar que no s’emetés ni una sola declaració de Flotats, i que el seu cessament fos despatxat breument, tipus flaix. Francino en la seva qualitat d’editor, a més de presentador, havia preparat una informació conforme amb la rellevància del cas, i en vista de la censura, no va presentar aquella nit el TN.

Ha sigut una llàstima no explicar bé l’ocorregut. Sobretot també perquè el llavors anomenat Comitè professional de TV-3 va emetre una nota pública en la qual assenyalava la seva "preocupació per l’actitud de la direcció de TV-3 imposant criteris de conveniència política per sobre dels estrictament periodístics". Crec que és la primera vegada que TV-3 assenyala la submissió política de l’equip directiu. Una protesta que vesteixi ara, 26 anys després, adquireix perfils d’heroïcitat.