TU I JO SOM TRES
Galícia és a Logronyo, i Toledo, a Guadalajara
No he vist mesquineria en els informatius de la tele sobre la victòria del PP a Galícia. Fins i tot a les cadenes que aparentment més els entristeixen les alegries del Partit Popular, posem per cas La Sexta i TV-3, els comentaris i rètols que inserien no amagaven ni la victòria del PP ni la catàstrofe del PSdeG.
En el seguiment d’Al rojo vivo, quan va sortir Besteiro a llepar-se l’enorme nafra, Ferreras va exclamar: "¡Quin silenci! ¡Ni tan sols un aplaudiment de consol!", i retolaven en pantalla: "Patacada històrica del PSOE". A TV-3 (TN migdia), retolaven en clau nacional: "Feijóo se salva, Sánchez fracassa". A mi m’ha agradat una entrevista flash d’Informativos Telecinco a peu d’urna d’un col·legi electoral, en la qual una senyora deia: "No tinc confiança en ningú. Voto perquè és la meva obligació com a ciutadana", i una altra dama que era al seu costat va remarcar: "Que guanyi el millor, però el millor, ¡ai!, no sabem qui serà".
Notícies relacionadesCuriosament a Telecinco aquella nit de diumenge estaven fent una edició més de la ratomàquia Gran Hermano Dúo. I potser per donar un toc gallec a la vetllada, als ratolins, i també a alguns col·laboradors del plató, els van fer un examen geogràfic. A una li van preguntar on era Galícia, Ourense en concret, i va assenyalar Logronyo al mapa. A una altra, ¿on és Guadalajara?, i buscava a Toledo. De geografia mundial van preguntar per la capital de França i una va exclamar "¡Roma!", molt il·lusionada. I finalment ¿el Rin per on passa?, i resulta que aquest riu passa per la Xina, al costat de la Gran Muralla. Aquests exercicis d’incultura i ruqueria general donen sempre molt bons resultats a les ratomàquies. Sospito que algunes respostes són guionitzades, per incentivar la conya i l’espectacle. Malgrat ser gamarussos, no pot ser que ho siguin tant.
Tot això es cura viatjant. L’altre dia Jordi Évole va viatjar a Madrid i, passejant amb la polifacètica Henar Álvarez, van sentir la veu d’un nen que va cridar, diverses vegades, al seu pas: "¡Viva Franco!". ¡Ah! Évole es va quedar astorat. "¡Però si és un nen que no deu tenir més de 10 anys!", advertia amb espant. I va afegir: "Al Madrid d’Ayuso mai et trobaràs la teva exparella, però sí un nen cridant ‘Viva Franco’". Potser l’explicació és una altra. Pot ser que aquest nen tot el que va aprendre en 10 anys va ser, enganxat a la pantalla, veient Gran Hermano.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.