Ens atrauen les catàstrofes i la tele hi afegeix el morbo

Van convidar la periodista Cristina Villanueva, conductora dels informatius del cap de setmana de La Sexta. Va plantejar algunes consideracions que mereixen atenció. Per exemple: "L’inici del periodisme van ser els successos". Té raó. Però la televisió ha transformat el tractament del succés i busca l’espectacularitat per guanyar més audiència. Deia Villanueva: "Amb l’erupció del volcà de La Palma al principi no feia falta parlar. Les imatges eren espectaculars". Efectivament. I afegia: "En canvi, les terribles fams d’Etiòpia, per exemple, no les hem tornat a veure a la tele perquè l’audiència baixava". També és cert. Però això demostra que –per evitar la desbandada de televidents– la tele s’afana a buscar, furgar i construir moltes vegades un relat com més morbós millor per augmentar la seva quota de pantalla.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Convé recordar que el punt d’inflexió televisiu dels successos va arribar amb la tragèdia de l’erupció del Nevado del Ruiz (Colòmbia, 1985). La nena Omayra va estar tres dies enfonsada en un aiguamoll. L’aigua anava pujant-li pel coll, barbeta, boca... La tele va descobrir llavors que emetent l’agonia en directe aconseguia audiències fabuloses. Van ser 72 hores seguides enfocant permanentment l’arribada de la mort. Tot i que sigui horrorós, la tele considera la retransmissió d’aquell succés com un gran èxit.

CREIEN QUE ALSINA ERA ‘INDEPE’. Jordi Évole va entrevistar Carlos Alsina, estrella de la radiofonia matinal d’Onda Cero. Va ser un diàleg d’interès gremialista fonamentalment. Però hi va haver un instant que té transcendència. Va ser quan van recordar aquella entrevista d’Alsina en la qual Mariano Rajoy especulava matusserament sobre la pèrdua de la nacionalitat espanyola dels indepes. Alsina va deixar en evidència l’embolic mental de Rajoy, i va comentar respecte a això: "Després d’allò em van trucar per fer pregons a les festes patronals de municipis governats per ERC. Van creure que soc afí a l’independentisme perquè vaig posar en un compromís Rajoy". I va afegir amb un punt de sornegueria saborosa. "Em deuen seguir poc".