Defecar a l’ascensor i viure amb paraigua

Atès que la meva admirada Pilar considera que Espanya i Catalunya són entitats estatals veïnals, avui els parlaré dels Vecinos molestos que el programa Callejeros (Cuatro) ens acaba de presentar. ¡Ah! La casuística veïnal de vegades dibuixa paisatges tremends. Fins i tot diria esborronadors. El principal impulsor i resucitador d’aquests Callejeros –que portaven gairebé deu anys desapareguts– és l’emblemàtic reporter volant Nacho Medina. Va declarar que la seva tasca és pura "intel·ligència emocional", com a alternativa a la intel·ligència artificial. I vista la primera entrega, podem coincidir que li ha sortit un treball realment emocional.

Notícies relacionades

Adeu, Francesc

Iturralde, a ‘Carrusel’

En la línia de la definició que d’aquesta paraula dona el diccionari: alteració de l’ànim acompanyada de certa commoció somàtica. Efectivament, somatitzats hem quedat amb el repertori de veïns bàrbars que ens van ensenyar al programa. Per exemple, una senyora de Fornelos de Montes, a la província de Pontevedra, que insulta els seus veïns cada dia, crema cotxes i quan arriba la Guàrdia Civil els rep clavant-los puntades de peu als genitals. O el d’un senyor de Màlaga amb síndrome de Diògenes molt accentuat. Advertia la veïna que viu al pis de baix: "No es dutxa des de l’última tempesta que hi va haver aquí a Màlaga, ¡i estem en sequera des de fa anys!". També és molt trist el cas d’una senyora de Fuenlabrada (Madrid) que ha de circular pel seu pis amb paraigua perquè el veí de dalt no és un veí, són les cascades del Niàgara.

Pero el cas més cafre és el d’un immoble de Badalona en el qual algú utilitza l’ascensor com a vàter privat. Defeca allà amb assiduïtat. No s’ha descobert encara qui és l’evacuant, però n’han pres mostres i es constata que és merda humana. Home, utilitzar l’ascensor comunitari com a latrina particular és greu. No crec que aquí ni una amnistia, ni un indult, poguessin aplicar-se.