Carlos Sobera : "A l’escola vaig rebre patacades de tota mena"

Gairebé 64 anys i no trepitja el fre. ¿Què li passa?

Que el meu estat de pau espiritual passa per l’activitat. Tinc una energia de tanta magnitud que, per no sobrecarregar-me i explotar, necessito descarregar. En projectes, en vida.

¿A contracorrent, com el títol de la seva autobiografia?

No és una autobiografia; és un intent d’explicar el somni d’un nen que volia ser actor i, de passada, veure si puc ajudar algú a complir el seu, de somni.

Un repàs. Va patir bullying a l’escola.

Gairebé em convencen que era tonto, no li dic més. Vaig patir patacades de tota mena.

"Elefant amb tèrmits", li deien els seus companys.

Era un nen grassonet i tenia les orelles grosses. Això de tèrmits suposo que va ser un devessall d’imaginació.

Als 8 anys va tenir un atac d’ansietat.

Sempre vaig ser molt esteta. M’agrada la bellesa. Casa meva, amb una família humil, vessava felicitat, però em va tocar viure en un Barakaldo molt industrial, en una Espanya que començava a sortir de la misèria. No teníem aigua corrent i se n’anava la llum cada dos per tres, gairebé tots els edificis eren de color negre, la contaminació era monstruosa. M’ofegava.

Sort de John Wayne, però.

¡Li dec tant! Les pel·lícules de l’Oest que feien a TVE, especialment les de John Wayne, em mostraven que hi havia herois anònims que es rebel·laven contra el seu destí. Gràcies a ells vaig ser capaç de superar-ho.

En l’àmbit laboral li han destrossat l’autoestima diverses vegades, diu.

En la feina dels actors i els presentadors, en què tot sembla molt cool, hi ha moments que t’ho posen difícil, però s’han d’acceptar les derrotes, com si es tractés d’un partit de futbol. Molts joves no veuen que si no saps integrar les patacades, si no et serveixen per créixer, et perjudiquen.

Algunes se les va buscar. Li van oferir Pasapalabra i va dir que no.

Dues vegades. La primera vegada quan estava fent ¿Quién quiere ser millonario? Per fidelitat a Telecinco, no em semblava bé anar-me’n a una altra cadena. També em van oferir Moros y cristianos, ¿eh? I no vaig acceptar substituir Mercedes Milá a Gran Hermano perquè em vaig obcecar a tornar a la meva carrera d’actor. Després el destí et posa al teu lloc: van passar els anys i vaig substituir el Jorge Javier [Vázquez] a les gales.

¿Ha arribat a ser l’actor que volia ser?

El somni no es mesura en clau d’èxit. Només volia poder treballar com a actor, i ho he aconseguit. Fa 24 anys que faig teatre, on de debò soc l’amo i senyor de la meva feina. Molts que em veuen al teatre em diuen: "Ets millor actor que presentador".

I això que li va fer la cobra a Elsa Pataky.

A la mítica sèrie Al salir de clase. Aquella part del guió em va semblar absurda de manera carinyosa. La meva primera llei és no fer un lleig a ningú. I menys a la Pataky.

Tindrà feina. Té ganxo amb les senyores.

Tinc el mateix èxit de sempre. O sigui, més aviat no gaire. Crec que veuen un individu empàtic i simpàtic, algú apassionat que transmet bon rotllo. Perquè tampoc és que tingui cap talent especial.

¿Que no l’agafin en fals?

No em fico en qüestions de política. Tracto de ser molt respectuós i posar molt sentit comú en el que faig.

Bé deu tenir algun angle cec, ¿no?

Soc molt egocèntric, i no tinc una intel·ligència superdotada.

Doncs ha amassat una gran fortuna.

¡Això ho diu vostè! Em guanyo bé la vida. Els diners no em fan sentir millor, però puc fer que els meus visquin amb tranquil·litat, anar a l’escola que vulguin, ser més lliures.

En part, gràcies a First dates. ¿Vostè s’hi presentaria?

Soc molt vergonyós. A First dates t’has d’obrir tant que has de ser molt valent. Visibilitza de manera natural un món sexoafectiu que de vegades obviem. Em va impactar la capacitat d’enamorament d’una parella amb síndrome de Down. Em van fer veure que som, no semblants, molt iguals.

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

Si hi participés, ¿què posaria en el seu lema?

Carlos Sobera. Passional i catxondo. 64 anys. L’humor és la meva targeta de visita.