Alarma a ‘El hormiguero’ pel que diu Sánchez

I dins d’aquest concepte de regeneració –encara no explicat– es va referir àmpliament a "la màquina del fang", que va definir com "la mentida, la difamació, la perversió del debat públic". I hi va afegir: "S’ha de protegir la democràcia dels pseudomitjans de comunicació, mitjans digitals, pàgines web, xarxes socials... [...]. Aquestes mateixes persones que participen d’aquests digitals acaben en tertúlies de mitjans de comunicació on propaguen les notícies falses i la desinformació [...]. No es pot confondre la llibertat d’informació amb la llibertat de difamació".

El president Sánchez no va concretar quin serà el procediment per acabar amb tots aquests mitjans (només va citar el nom d’un, TeleMadrid), però a El hormiguero (Antena 3 TV) en van prendre nota i Pablo Motos va anul·lar la taula còmica –habitual dels dilluns– i va convocar d’urgència els seus tertulians de la taula política per abordar el cas (María Dabán, Rosa Belmonte, Rubén Amón i Juan del Val). O sigui, les paraules de Sánchez van generar alarma. En aquesta sessió extraordinària d’El hormiguero hi va haver sarcasme i inquietud a parts iguals. "¡No sabem quant ens queda, et detindran a tu, Pablo! [...] No acabo d’entendre Sánchez, però em fa una mica de por [...]. Ha amenaçat de supervisar les tertúlies [...]. ¿Què farà amb els que som crítics?", llançaven els tertulians. I Motos va rematar amb inquietud: "¿Quina és la idea de país que té Sánchez? ¿Governar per als meus i els altres els eliminem? [...]. ¿No podem fer aquesta tertúlia?".

Notícies relacionades

¡¡Ànims, Julián!!

¿Un programa o un pòdcast?

De gran utilitat

¡Ah! Voldria tranquil·litzar el Pablo. Tota mentida o difamació abocada als mitjans s’ha anat resolent, en democràcia, amb la corresponent denúncia i el Codi Penal a la mà. No sé quina és la nova idea que ara vol impulsar el president Sánchez. Ni tan sols sé si ell mateix ho té clar. Però potser convindria recordar Voltaire, aquella cèlebre màxima que se li atribueix: "Detesto el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho". És del segle XVIII, però aquí i ara pot ser de gran utilitat.