Valències de l’hafni, o com perdre 100.000 euros

És interessant analitzar com es protegeixen les cadenes, més ben dit, les productores. No poden estar donant un milió cada setmana. Seria una ruïna en lloc d’un negoci. L’altre dia Juanra ens va presentar l’Esther, sociòloga, professora de llengua castellana, culta dama que va declarar: "Soc de lletres".

¡Ah! Aquesta ja és una dada fonamental per evitar que s’emporti el milió. Els guionistes ja saben que el seu taló d’Aquil·les són les preguntes de ciència. L’Esther va passar les primeres preguntes fàcilment, tipus "Si en un bar de Catalunya demanes un biquini, ¿et donen un filet de pollastre o un sandvitx de pernil i formatge?". Aquest primer tram dona grans satisfaccions. El concursant té la sensació que és bufar i fer ampolles. Però quan l’Esther jugava per 100.000 euros la pregunta va ser "valències de l’element químic hafni". I clar, va haver d’abandonar. Es va emportar 50.000 euros, que no està gens malament, però el milió es va esfumar.

És evident que després de declarar "soc de lletres", aquesta pregunta de química, tan específica, era per fer-la caure. Caldria ser Dmitri Mendeléiev per respondre-la. L’estratègia dels concursos és senzilla. Hi ha preguntes que ja saben que mai s’encerten. Les dinasties xineses del segle XX aC, per exemple, són una trampa perfecta. ¿Quin va ser el tercer emperador de la dinastia Xia? Això no ho respon ni Marco Polo.

Notícies relacionades

Déus paralímpics

Colossos de ‘Pasapalabra’

Al concurs Atrápame si puedes, que presenta Llucià Ferrer a TV3, hi ha ara mateix 64.000 euros de pot. Amb preguntes com "¿Quina activista antifranquista va ser la primera locutora en llengua catalana de La Pirenaica?" es garanteixen la permanència d’aquest pot com un vistós ganxo en augment. Tornant a ¿Quién quiere ser millonario?, al marit de l’Esther, l’Óscar, que hi era com a suport puntual per a la seva dona, Juanra li va preguntar quina especialitat tenia. Va contestar: "El que millor se’m dona és fer embalum".

¡Ahh! Falta un concurs d’ironies a la televisió. La ironia és la sublimació de la intel·ligència. "La tele és el xiclet dels ulls, vas parpellejant, t’enganxa, però mai t’alimenta", em va dir fa més de 20 anys el sempre sorprenent i picant poeta Joan Brossa en un debat sobre tele a BTV.