Variants tòxiques, la tele i la pols blanca

Notícies relacionades

Xuriguera & Faixedas

El temps de les il·lusions

Però a mesura que la sèrie avança, la mirada corrosiva sobre la tele mateixa és d’una lucidesa tan rara com estimable. La Candela arrenca ficada com a membre d’un jurat d’un concurs bast i esbojarrat, com aquests tan habituals que pul·lulen a la tele real. A través de l’orellera ha de puntuar segons la conveniència que li dicta la directora del programa. I la Candela, que va absolutament drogada, fa un número al·lucinant i acaba, en directe, desmaiada. Aquest desastre no provoca gran enuig en els directius de la cadena. Finalment, l’estampa de la Candela enfonsada acaba sent trending topic a les xarxes, i els índexs d’audiència es disparen. I això és l’únic que compta. Però aconsellen a la Candela un parell de setmanes de descans en alguna institució desintoxicant. Allà anem coneixent la realitat vital d’aquesta famosa televisiva. En particular el seu representant, un pirata que en lloc de cuidar-la la va degradant més. I José Corbacho, que posseeix una saviesa televisiva considerable, ens fa la radiografia, en paral·lel, de com funciona la televisió, aquesta picadora de carn humana. És molt il·lustrativa l’escena de la directora del programa amb la substituta de la Candela. Com l’ensinistra perquè el negoci continuï funcionant: repetir com un lloro el que ella li dicta per l’orellera; inclinar-se sobre la taula de tant en tant perquè la càmera enfoqui les seves turgències frontals; i mai fer cas del públic perquè per a això ja hi ha els regidors i animadors que són els encarregats de manipular i conduir el ramat. ¡Ahh! Felicito Corbacho. Ens ensenya que, per a la Candela, la tele és tan tòxica, o més, que la pols blanca que va esnifant.

Aquesta sèrie s’ha llançat inicialment a La Sexta, i continua a la web de pagament. A A3, la cadena vaixell insígnia d’aquest imperi, no seria suportable.