"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

A vegades em pregunto què dimonis fan algunes criatures que han sigut importants conductors de programes, rellevants estrelletes a l’star-system de la galàxia televisiva, i que ara veiem incrustats com a peces de farcit en mediocres espais. No sé si ho fan per un sentit de la supervivència televisiva desesperada.
Posem per cas Xavier Sardà. L’observo moltes tardes en el programa TardeAR d’Ana Rosa Quintana (T5). Potser es tracta d’una irresistible necessitat, molt comuna en el món de la tele, de mostrar-se. Sortir perquè el vegem, i així existencialment reafirmar-se. La pregunta, no obstant, continua sent: ¿per fer què? Dilluns hi va haver un moment, quan parlaven de Madonna i el seu triomf davant dos milions de persones a Copacabana, en què Sardà va demostrar la seva funció en el programa: aconseguir excitar perquè s’arribi a un clima de provocació delirant i que l’audiència es dispari.
Notícies relacionadesSardà coneix bé l’art de llançar petards. En vista del vídeo de Madonna al Brasil, fent una morrejada a una ballarina del seu equip, i després executant moviments de masturbació molt intensos i teatrals, Sardà va prendre impuls i va exclamar indignat: "¡Ja és grandeta per estar amb aquestes coses! ¡Aquesta pobra ballarina no té més remei, com a professional que és, que morrejar-se amb ella!". I disfrutant del trastorn que provocava, va llançar la seva traca final: "¡Madonna és una vella verda! ¡Ja està! ¡Té 66 anys, és antiga, és tristíssim acabar així, francament, una porqueria!". ¡Ahh! ¡Com va aconseguir encendre aquell plató, Xavier Sardà! Això que "¡és una vella verda!" va ser el gran detonant. És molt probable que a Sardà la senyora Madonna li importi un rave, però Ana Rosa l’ha col·locat allà perquè faci aquesta feina. I la fa.
Sardà té precisament la mateixa edat que Madonna, però no ha oblidat les tècniques que va aprendre amb Gestmusic, quan aquesta productora era de Toni Cruz i els Mainat. Allà el van foguejar posant-lo al capdavant de Moros y cristianos, abans de Crónicas marcianas. Per Sardà, un programa s’aixeca a base de piròmans que transformin el plató en una falla valenciana cada tarda. Abans, quan ell era el cap, contractava Coto Matamoros perquè fes d’incendiari. Ara li toca a ell fer aquesta feina. Sortir a la tele o no sortir, aquest és el dilema. Per a alguns, insuportable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
- Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump
- Col·legi Mare de Déu del Carme Acomiadat el director d’una escola de Terrassa en plena investigació per denúncies de radicalització ultracatòlica
- El nou tauler global Meloni es llança a salvar les relacions comercials entre Europa i els EUA
- Contra els houthis 58 morts i un centenar de ferits en un bombardeig dels EUA al Iemen
- TENNIS Alcaraz es recompon i segueix endavant a Barcelona
- Bàsquet El Madrid, al ‘play-off’ a base de triples
- EL PARTIT DE CORNELLÀ Un Espanyol motivat allarga la bona ratxa contra el Getafe