Tres debats, un protagonista i un altre que va de pícnic

"Vostè va de perfil: ni una mala paraula, però ni una bona acció [...]. Vostè sempre es treu les puces de sobre [...]. Vostè ja dona per fets els resultats i se li quedarà cara de Núñez Feijóo [...]. Vostè no li diu la veritat ni al metge [...]. Vostè té un pla que és continuar atracant els catalans [...]. Vostè és còmplice de la xarxa de delators que espien els nens que no parlen català", i així, en bucle, en les tres trobades televisives.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

¿Com serà la tele del futur?

O sigui, que a Illa la sort li ha somrigut. A la tele no hi ha cap benedicció que et situï al mig d’una perdigonada col·lectiva. Si no et al poses nerviós, només cal anar deixant que et vagin transformant en protagonista. Amb raó en l’última sessió, la de TV3, i fins i tot faltant cinc dies per a les eleccions, Illa estava tan animat pel tractament rebut que li va sobrevenir un atac d’eufòria íntima, es va posar en mode president sobre la marxa i va nomenar directament des del faristol Núria Parlon com a futura consellera d’Interior i el major Trapero director general dels Mossos. ¡Ah! La tele proporciona de vegades cops d’il·lusió molt bonics.

Gemma Nierga i Xabier Fortes, a TVE; Ana Pastor a La Sexta, i Ariadna Oltra, a TV3, han fet una feina impecable. Aquestes criatures de la tele atresoren gran experiència en debats televisius. Ells es queden. Els debatents, en canvi, hi passen com uns fugaços meteorits. El moment de l’arribada dels polítics sempre és molt entretingut. És un instant d’alta comèdia. Els directius surten a rebre’ls. A TVE, el cap d’informatius, Pep Vilar. A La Sexta, el president d’Atresmedia, Josep Creuheras. A TV3, el seu director, Sigfrid Gras. Els donen la benvinguda amb aparent naturalitat. Simulen que són amics de tota la vida. És molt divertit, perquè tot és postís. A mi em va agradar el cop indumentari de Carlos Carrizosa. Deu tenir assumit que Ciutadans el lloc més proper on serà del Parlament serà el Zoo de Barcelona, i s’hi va presentar amb abillament sportivo, com qui agafarà un tren de rodalies per anar-se’n de pícnic. Diumenge a la nit sabrem com queda la truita.