A les xarxes, en català

¿Què hi podem fer? El català forma part de la riquesa cultural de Catalunya i n’és l’idioma propi; però, si no volem que es transformi en una llengua de museu, o que es percebi com un idioma institucional o reverencial, lligat a determinats usos i ideologies, l’hem d’usar en totes les situacions, i cal que es promoguin polítiques positives i simpàtiques adequades a tots els segments de la població.

Notícies relacionades

Colossos de ‘Pasapalabra’

Nieves Concostrina, a ‘La ventana’

Les noves generacions no senten la llengua com l’element identitari més significatiu, ni personalment ni com a país. On i com es comuniquen i s’interrelacionen? La resposta és clara: a les plataformes i a les xarxes socials, on influencers i instagramers determinen els marcs mentals, els models i la llengua als seus milers de seguidors. A favor, per tant, que es promogui que els joves usin a les xarxes un català divertit, il·luminador i còmplice (encara que no sigui tan genuí), que els defineixi i generi proximitat emocional.

Personalment, tinc l’honor de coordinar el jurat del premi de curts de cinema Ments Despertes, del Grup SomVia, sobre salut mental i benestar emocional. Hi participen adolescents de secundària, batxillerat i mòduls professionals de centres d’ensenyament de Catalunya. Fer-ho en català puntua. M’impacta veure els codis d’un cinema nou, en què s’inclouen les xarxes com a subllenguatge, en què ells i elles especialment actuen com a protagonistes de la seva realitat emocional. Fent cinema en català desenvolupen la creativitat, el treball cooperatiu del grup, fan salut emocional i donen noves vides al català. Es tracta d’això.