Dia de burla, el consol d’ERC és Tomàs Molina

A l’Està passant (TV3), Queco Novell i Jair Domínguez accentuaven el riure. "Israel ha tingut més vots a Eurovisió que Aragonès a Catalunya [...]. Israel està perpetuant un genocidi, però Aragonès, a tot estirar, et mata d’avorriment [...]. Veurem qui posen al seu lloc. Ara a ERC, que sigui conegut, només n’hi ha dos: la jove promesa, sang nova, Oriol Junqueras, i el molt honorable cumulonimbus Tomàs Molina". Home, la rialla sobre Aragonès és comodíssima. Ha anunciat que se’n va, i això accentua la fragilitat del que dimiteix. Ben mirada, la seva trajectòria com a president, tot i que curta, no presenta l’esbojarrat balanç del seus predecessors Torra i Puigdemont. Assenyalar-ho és de justícia.

Notícies relacionades

Les vergonyes de ‘Cachitos’

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer

La conya d’El intermedio per ser baixet és un tipus d’humor sobre la condició física de les persones que crèiem superadíssim. Això de l’Està passant té altres lectures. A TV3, tradicionalment, un poder estable a la Generalitat els proporcionava un gran confort. S’aprenien les corresponents consignes, i es tiraven anys d’agradable obediència. Pujol va manar durant 23 anys seguits. Allò va ser formidable. Se sabien de memòria cap a on havien d’enfocar les càmeres, i cap a on no havien de mirar mai. Però els esquemes, tot d’una, s’estan movent molt. En els últims vuit anys a la Generalitat s’han succeït quatre presidents diferents. Amb ideologies diferents. Això desconcerta molt. Ara, amb l’anunci que ERC passarà a l’oposició (veurem), hi ha qui ha cregut que, de cop, ni manen ni hi pinten res en absolut. Fer-ne burla no comporta perill. Altres obediències els substitueixen.

La perdigonada de sal sobre l’excap de meteorologia Tomàs Molina té antecedents. Quan va anunciar que deixava la cadena i passava directament a l’obediència d’ERC, el consell professional de TV3 va treure una nota. Venien a dir que l’associació d’una cara visible d’informatius a un partit polític espatllava la seva imatge d’independència periodística. Cal reconèixer-los un sentit de l’humor molt enginyós i divertit.